Entre les aigües del temps: el Museu de les Aigües de Cornellà

Els que em coneixeu o em seguiu sabreu que m'agrada parlar d'iniciatives independents, "petites" (vagi per endavant que, per mi, això significa sense rebre ajuts ni suport de circuits oficials) i/o de llocs de províncies (allunyats de les grans ciutats).

Ara, però, s'afegirà una altra variable: comprovar si aquests llocs són aptes per a mares lactants i per a cotxets de bebès (les mares i, especialment, les mares primípares entendreu bé el per què).

Encara que la societat sembla que obligui a fer veure que no hem estat mares jo m'entesto a fer, com en altres ocasions, que això no sigui així i que tothom pugui gaudir del patrimoni per un igual.
I heus aquí que, al poc d'haver tingut el meu primer fill, un museu em convida a visitar-los per, especialment, conèixer la seva nova app.

Representava un repte a nivell personal: seria la primera vegada que em separava del meu bebè (coneixeu la sensació?) i això afegia un plus d'emocionalitat a la meva experiència.

El museu en qüestió està situat a Cornellà. Sí, a Cornellà: aquell lloc tant lluny i, a la vegada, tant a prop de Barcelona ciutat.

Tot i que, especialment, anàvem com a fer de tèsters de l'aplicació, m'interessava veure tot el museu i comparar-lo amb d'altres que he visitat, com el Centre d'Interpretació de l'aigua d'Andorra.

Hi arribo amb taxi i el taxista -desconcertat- sap que allà hi ha un dipòsit però no té clar que hi hagi un museu, el Museu de les Aigües, de Cornellà.

Malgrat la calor que fa, el lloc és com un oasi ampli i fresc, amb un plàcid jardí que et dóna la benvinguda. Tot té un aire refrescant i d'aïllament, ideal per fer-hi un passeig tranquil, per exemple, amb cotxet, i amb un bonic bar restaurant (en un més que simple bar) per poder prendre-hi alguna cosa i poder-hi pensar. I per si això fos poc, quedo completament aclaparada per l'edifici de la cúpula, que evoca temps passats i, alhora, una gran serenor.

Si no el coneixeu, no us imagineu en cap cas un edifici enmig d'un carrer. Al contrari: és una gran zona verda amb un seguit d'edificis modernistes que configuren tot el recinte museístic (no ho expliqueu a ningú d'Incasòl!).

La recepció és com les que a mi m'agraden pels museus: espaiosa, brillant, de terres infinits i amb la botiga visible. Una benvinguda al visitant, tal com és de rebut.

I si us heu baixat l'aplicació "Origen" abans d'anar al Museu, aquest és el lloc de partida de tota l'aventura.

Una aplicació gratuïta desenvolupada per una empresa igualadina arrel d'una hackató. Està realitzada amb iBeacons i es tracta d'una storytelling immersiva total.

Amb uns gràfics boníssims, molt ben travada i treballada i especialment dirigida per a un públic adolescent. I si no en sou, tant se val, amb ella podeu aprendre apassionants dades sobre el recurs de l'aigua al llarg de la història. La única pega que li trobo a l'aplicació és que està pensada per ser emprada de manera individual, amb el teu propi mòbil, no de manera grupal i tant sols es pot "compartir" al final. Un altre punt interessant de l'aplicació, però, és que us farà moure-us físicament per tot el recinte museístic.

Realment, és un petit museu que ho té tot: patrimoni industrial original (i in situ) musealitzat, espai amb vitrines expositives, zona per a tallers,... a banda del què ja us he mencionat abans. Pel meu gust, hi trobo a faltar una sala de lactància (per l'hivern) i que el museu sigui més "baby friendly".

Pel que fa a l'accessibilitat, el museu n'ha iniciat el camí, però encara li queda recorregut per fer fins a arribar a ser completament universal  (amb accessibilitat plenament autònoma).

Si voleu viure una experiència completa i diferent -i no massa lluny- visiteu aquest museu. Segur que us agradarà per algun punt o altre. I si sou uns malalts del mòbil... baixeu-vos l'app "Orígen". Potser, a més, hi trobareu pokémons d'aigua...