Vint motius per anar a veure "L'amor venia amb taxi", de La Cubana

 

Finalment, he pogut gaudir de "L'amor venia amb taxi", de la companyia teatral La Cubana. I com l'he gaudit! I sense res més a explicar, aquí van els meus vint motius per anar a veure aquesta obra:

-si us agrada el teatre.

-si us agrada el teatre musical.

-si us agrada el teatre amateur.

-si us agrada la música en directe.

-si us agrada la història.

-si us agrada l'estètica dels anys 50.

-si teniu curiositat per saber quin teatre hi havia l'any 1959 a Barcelona ciutat.

-si voleu conèixer tradicions catalanes.

-si voleu participar de l'espectacle, com és habitual en La Cubana.

-si us agrada el vestuari teatral.

-per gaudir dels decorats (que, per a mi, també són un gran homenatge als teatres i artesans de tot Catalunya).

-pel seu acolorit fulletó-pòster.

-si voleu entrar en un teatre preciós com és el Romea.

-si voleu riure més fort del què és socialment acceptable.

-si voleu aplaudir tota l'estona.

-si voleu berenar mentre veieu un obra de teatre.

-si voleu enviar el vostre marit una mica a la merda.

-si voleu sortir cantant del teatre.

-si sou antifeixistes.

-perquè La Cubana enguany ha celebrat 45 anys d'existència i això bé es mereix que els hi continuem donant suport.

Amb amor cec, cabrablog... 💛

Els i les historiadors de l'Art us podem assessorar!

 

Avui m'han demanat assessorament per un tatuatge. I no sabeu la il·lusió que m'ha arribat a fer! Perquè sí: els i les historiadors de l'Art us podem assessorar i, a més, de manera molt professional! 

Els i les historiadors de l'Art no busquem aleatòriament als cercadors i no generem imatges en "webs artificials" que no tenen ni solta ni volta, de manera ràpida. Els i les històriadors de l'Art treballem amb dues fonts principals: en catàlegs iconogràfics de prestigi i, sobretot, amb la font més important: en la nostra pròpia base de dades realitzada durant anys, mentre visitem museus d'arreu del món sense parar i, alhora, interconnectem coneixements i dades que hem anat investigant durant anys.

El tatuador en qüestió havia de realitzar els quatre elements: aigua, aire, foc i terra. Buscava un estil clàssic i tenia especials problemes per trobar una imatge que representés l'aire.

Per començar, dir-vos que en el món grecoromà o neoclàssic, les imatges d'aquests quatre elements (= al·legories) es representaven normalment de la següent forma:

-Aigua: un ésser amb una gerra o una font.

-Aire: un ésser alat.

-Foc: un ésser amb el cabell en foc o directament el déu del foc.

-Terra: un querubí portant una cornucòpia, és a dir, un petit angelet portant una cistella de fruits que representen això, els béns que dóna la terra o el què és el mateix, l'abundància.

Primer, de seguida he pensat amb Botticelli i els seus Zèfir i Aura del Naixement de Venus (de les Galleria Uffizi) però després he pensat que potser era massa complicat de tatuar (que tenia massa context i massa color al voltant). I anant cap a un altre extrem totalment oposat he pensat en Arcimboldo, que també va representar els quatre elements, però té un estil molt particular i hauria d'agradar molt.

Buscant en diferents fonts, al final he optat per proposar quatre escultures. Sabríeu dir quines?

#iconografia #yoursInArts #Art #HistòriaDeLArt #4elements #Botticelli #Uffizi #Aire #Aigua #Foc #Terra #Grècia #Roma #Renaixement #Neoclàssic

Reivindació feminista en blau

 

L'Iris García és ARTISTA. I ho escric així perquè li auguro un preciós futur com a tal.

Acaba de presentar una exposició de gravats (en un espai perfecte per a fer-ho) que són clars i contundents, com la pròpia tècnica emprada, el gravat, que sempre he trobat molt expressiva i crua, tant pels elements que intervenen en el procés de creació com pels seus resultats.

Com veieu a la imatge d'un d'ells, tracten sobre tot el què hem de sentir les dones al llarg de la nostra vida, des de que som força petites i, malauradament, ens queden gravades a foc. No en va, l'Iris ha titulat la seva exposició "1, 2,... gravant!". I aquest tema no només vertebra la temàtica de l'exposició sinó que és l'eix que vertebra el pols d'aquesta artista, que treballa al voltant de la dona, del què sentim, del què ens fa ser i de tot allò que tot i ser-nos aliè, ens impedeix ser. L'exposició inclou el gravats del seu llibre "Et regalo un paraigua", un objecte que no pot ser més metafòric, davant de les crítiques que rebem les dones.

Els seus gravats són subtils, gens cridaners, gens superficials, però ressonen fort per dins. Hi ha una mirada profunda, molt concreta, que apunta allà on fa mal i on convé. L’Iris no pretén agradar, pretén dir. I ho fa amb una delicadesa valenta, amb una força reivindicativa. El seu treball és d’aquells que deixarà petjada i perdurarà en el temps. És una obra que creix, que acompanya i que es planta, amb una bellesa nítida i honesta. És tant contundent que ja friso per veure la nova exposició que presentarà al setembre.

Tenir el convenciment en el què es fa i, sobretot, seguir el propi camí per trobar un segell i una veu pròpies, és el què porta als artistes a florir i fer-se grans. I l'obra de l'Iris és com un prat quan hi esclata la primavera.

La meva darrera conferència

 

Kunstmuseum Basel. Fotografia d'Eva Jove (2024)

En els meus viatges, donada la meva formació en Història de l'Art, sempre intento visitar alguns museus del lloc on vaig.

Després d'alguns museus d'art visitats al llarg dels anys, vaig adonar-me d'un patró recurrent: la representació d'un tema iconogràfic concret que es repetia freqüentment. Aquesta representació iconogràfica, que havia anat trobant primer i cercant expressament després, era molt diversa i havia passat desapercebuda. Vaig anar recopilant material fins que, al final, vaig veure que se'n podia escriure tot un fil conductor: amb els seus antecedents, les seves fonts literàries, tota la seva evolució fins a l'actualitat i els seus impactes. Era (i és!) un tema iconogràfic tant ric, amb tants matisos i que representa un canvi tant radical en la societat i en la Història de l'Art que, de seguida, en vaig poder oferir una conferència aquest 2025. I no només això sinó que el tema donava per fer-ne dues parts!

Podeu llegir alguns dels comentaris rebuts per les persones assistents, després de la conferència: 

-"Magnífica i engrescadora conferència acompanyada d'imatges inèdites i que il·lustren molt bé l'evolució del tema".

-"La conferència de la Historiadora de l'Art i Doctora en Patrimoni cultural va ser amena i les persones que érem allà vàrem poder participar activament amb preguntes i observacions".

-"El temps se'ns va fer curt. Estem pendents de la segona part".

-"Conferència súper interessant. Val la pena".