"Slow Cognition": un retorn a l'essència

Quan l'ésser humà té pocs mesos de vida, dels primers coneixements que adquireix són parlar, reconèixer lletres, llegir i escriure el seu nom.

Al fer-nos grans, amb les presses del dia a dia i el ritme atrafegat, sembla com si oblidéssim la importància d'aquests primers senderis que ens acompanyen la resta de les nostres vides.

Unes escultures, de ferro, en forma de lletres, situades en dues biblioteques d'humanitats diferents, ens recorden on som i el pes de tenir aquests coneixements bàsics que, desenvolupats adequadament, ens poden portar tant lluny com nosaltres vulguem.

Alhora, però, la contundència de les escultures ens evoquen la importància d'aferrar-nos al coneixement, a ancorar-nos a la lectura dels llibres i, perquè no, un retorn a l'essència dels enteniments essencials.

Si ens detenim un instant i ho pensem bé, potser ens caldria plantejar-nos un regrés a allò que simplement és fonamental per alimentar el cervell, aturar-ho tot i retrobar-nos amb l'indispensable més primigeni, és a dir, el que en podríem anomenar l' "Slow Cognition".

Des d'aquí, doncs, proposem un retorn a la lectura pausada, lletra a lletra, paraula a paraula, per poder-ne captar les diferents tonalitats i convertir-nos en rics per dins.

La nit màgica dels museus

Un any més, per fortuna, ha tornat La Nit dels Museus a l'àrea metropolitana de Barcelona i en alguns punts de Catalunya.

Si bé és cert que la majoria de museus són gratuïts el primer diumenge de cada mes i en d'altres ocasions anuals que cada museu decideix, el que fa únic i tant especial aquest dia és el factor nocturnitat. Tot i que els espais estan perfectament il·luminats i amb els serveis funcionant amb normalitat, com si fos un matí qualsevol, el petit canvi horari ofereix un atractiu plus a la visita que la converteix en un èxit rotund.

Enguany, La Nit dels Museus ha vingut acompanyada d'una encertada presència a les xarxes socials: d'una banda el concurs de fotografia a Twitter i a Instagram sota el hashtag #bcnesmuseu i, d'altra banda, la senzilla aplicació per a mòbils.

A més de fomentar la participació ciutadana i com sol ser habitual, la jornada (o "vesprada") ve carregada d'activitats a arreu i, en molts casos, l'ocasió s'allarga durant tot el cap de setmana, fent que l'elecció de museu a visitar sigui realment difícil però convidant veritablement a gaudir-ne a tota la població.

Particularment, em solc decantar per algun espai nou i que ofereixi quelcom més que obrir les seves portes gratuïtament. Per aquest motiu, doncs, enguany m'he inclinat pel Museu Europeu d'Art Modern. Han ofert un esplèndid concert a la sala millor conservada del Palau Gomis -l'acústica era genial- i un improvisat servei de bar dins de la sala del concert, que han fet passar una amena vetllada. El museu ha estat ple de gom a gom fins l'hora de tancar i era complicat veure amb comoditat les peces (Gargallo, Smith, Subirachs, Juli González, Apel·les Fenosa, Blay, Llimona,... ) o llegir -ne els seus plafons.

Malgrat ser avui la nit europea dels museus (i coincidint amb el Dia Internacional dels Museus), les diferents ciutats europees ofereixen, a part, la seva pròpia nit dels museus amb el què et pots trobar meravelloses i màgiques nits d'art i estels, qualsevol mes de l'any.

Els darrers anys, degut a la crisi, sempre penso que serà el darrer any que es podrà fer i que ho podrem gaudir. Però quan veig el ple que està (hi havia llargues cues a varis museus), les dades de visitants i les imatges de l'endemà, entenc el què ens fa forts com a comunitat i em sento orgullosa d'una societat civil que, des de baix i lliurement, aposta pel coneixement, l'amplitud de mires, l'educació i la cultura. 

Tots som museu, tots som cultura; Que no ens ho preguin.

(Mini manifest a favor de la cultura)

(Imatge de l'entrada: Homenatge a Chagall, Pau Gargallo,Museu Europeu d'Art Modern. Eva Jove. Clica-la per fer-la més gran)

Cartells contra actituds feixistes (0)

Veig un cartell recentment pintat en un universitat pública catalana que, de seguit, em recorda a un conegut cartell del P.O.U.M que té més de setanta anys. En ambdós casos, unes figures humanes, amb els braços enlairats, reclamant la terra que treballen per, tot just, poder-se alimentar.

Es dóna la curiosa coincidència que el cartell del P.O.U.M s'exhibeix aquests dies a Sabadell (en una entitat bancària...), recuperant així, una exposició -de fa uns anys- de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Malgrat que la publicació de l'exposició està descatalogada, i per si no teniu temps d'anar a visitar l'exposició, podeu fer una ullada a l'exposició on-line clicant aquí.

Es tracta d'una exposició petita però amb una museologia quasi perfecta: textos breus, textos perfectament entenedors, amb títols claus a les parets i deixant que les obres parlin per sí mateixes.

A banda del cartell que insta als camperols a reclamar la terra que conreen, hi ha tota una sèrie de cartells, algun d'ells arxiconeguts, com la joia que ens rep només d'entrar: "Aixafem el feixisme".

Sortosament, hem pogut conservar tot aquest material gràfic dels anys de la Guerra Civil, tot i ser força menystingut i sovint infravalorat. El material és propi d'una època d'esplendor de la producció cartellista catalana (perfectament equiparable a la del París de la mateixa època), tant pel que fa a quantitat com a qualitat. Estèticament, aquest treball visual tant impactant i pertorbador, va fugir del delicat i utòpic estil noucentista per apropar-se al cubisme i, en menor mesura, al surrealisme soviètic. En ell es fan realment pal·lesos tres conceptes: el trencar amb l'art del moment, comptar amb un estil propi (irrepetible i expressiu, diria jo) i amb un missatge clar, carregat de simbolisme.

La mostra ens ensenya els missatges que havien de comunicar els cartells, dirigits a tot tipus de sectors de la societat (estudiants, milicianes, ferroviaris, camperols...): instar a la lluita, a la denúncia, la crida a la mobilització, a informar, a intercanviar... Realitzats usant imatges colpidores però també amb uns concisos lemes: "Menys... egoisme en aquell que atresora una moneda", "Avant" i l'actual "el pillatge deshonra el triomf".

Sembla mentida que faci quasi vuitanta anys d'aquests cartells d'època de guerra i estiguin tant vigents avui en dia: la terra en mans dels especuladors, camperols i ramaders infrapagats, farcits de corrupció, aniquilats com a societat i haver de lluitar per uns mínims dignes... Al final serà veritat que estem envoltats de feixistes.