Confitura de papaya

La majoria de l'alta cuina experimental és fruit de molt esforç i treball d'investigació. A vegades, però, també és el resultat de l'atzar. Això m'ha passat a mi, avui al matí: la casualitat ha fet que m'hagi sortit, sense voler, una confitura de papaya, que a continuació us passo a explicar. Compreu una papaya madureta. Si no coneixeu el fruit, animeu-vos a provar-lo. Té un agradable sabor i una textura suau. A part, la papaya té vàries propietats beneficioses, com molta vitamina C (mitja papaya conté la vitamina C que se suposa que ha de consumir un adult en un dia), vitamina A, fibra, és depurativa, etc.
Per fer la confitura de papaya, primer cal fer un batut amb el fruit. Això és, trossejar la papaya pelada i posar-la al pot del turmix, sucre (o edulcorant) i llet. No cal posar-hi iogurt perquè la papaya ja és molt espessa per sí sola. Feu el batut. Deixeu-lo 12 hores a la nevera en un recipient de plàstic, tapat amb film de cuina. I ja teniu la confitura de papaya!

Enriqueix els teus iogurts.

Avui en dia podem trobar iogurts de quasi tots els gustos i amb mil i una propietats. També ells han evolucionat i hem passat dels iogurts de sabors als iogurts amb trossos de fruites. Però què fer quan obres la nevera i només tens iogurts naturals? Doncs molt senzill!: guarnir la blancor immaculada amb allò que tinguem a casa: cacau, cafè, melmelades, canyella, cereals, fruits secs o virutes de xocolata. Aquest darrer, proveu-lo posant-lo mig minut al microones. Oi que no havíeu provat mai iogurt calent amb xocolata fossa? Que no tot ha de ser iogurt amb fruites! Apa, bon profit!

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

L'oliaiguo menorquí

Sovint, les coses senzilles, solen ser les millors, les més ecològiques, respectuoses amb el medi ambient i naturals.
En cuina, les receptes simples són també les més bones i saludables (de ben segur que l'Arguiñano estaria d'acord amb mi). L'"Oliaiguo" de Menorca és una d'aquestes sorprenents coses simples que tant fan fruir al paladar. Hi ha diferents variants i ara, a l'estiu, es pot prendre freda, acompanyada de figues, olives o de dauets de pa torrat. Existeixen diferents variants i cada menorquí la fa una mica com vol, però bàsicament es tracta de fregir amb oli unes verdures (tomàquets, cebes, all i pebrot verd) a foc ben suau i sense parar de remenar. Mica de julivert i mica de sal. En uns 20 minuts, ho tindrem ben cuit. Després, hi afegim l'aigua (1 litre), que escalfarem sense que arribi a bullir.

Un altre dia us parlaré del gin xoriguer o de la fantàstica truita francesa amb sobrassada i fomatge de Mahó, que si encara no coneixeu, tots haurieu de tastar abans de que s'acabi l'estiu!

Carnaval de Rio

Diuen que potser el Brasil és el país d'on hi ha les dones més guapes del món. El que no es diu tant és que moltes d'elles s'operen ja d'adoslescents per poder ser després models, reines del carnaval o altres. Algunes famílies pobres estalvien tot el que poden durant anys perquè la seva filla, encara immadura, pugui portar silicona impantada a l'alçada de més amunt del pit, allargar-se les cames o retallar-se les caderes. Pobres i rics viuen la que segurament és la principal festa del país i m'atreviria a dir, de l'univers sencer: el carnaval! Un director de cinema català, a qui admiro, va fer una pel·lícula sobre el Carnaval de Río. Una brutalitat d'espectacle i de calentes contornejades sensacions. Des de fa temps tenim un trosset de Brasil a Cerdanyola: el bar-restaurant "Carnaval", al carrer més antic de la localitat. És un local de decoració senzilla, moderna i funcional. De nit, no us perdeu els seus còctels, entre ells mojitos i caipirinhas, i els deliciosos sucs naturals de fruita, amb algunes fruites tropicals. Per sopar, espectaculars amanides, originals i desconeguts plats de pasta, típics plats com la feijoada, fusions amb salses de fruites exòtiques i postres casolans igualment sabrosos. Feia temps que pensava que sopar en restaurants cada cop era més car, més dolent i, en definitiva, impossible. Hauré de començar a canviar de parer quan ens abandoni la crisi...

Líquids per combatre el fred (Suomi, III)

Arriba l'estiu i les nostres neveres s'omplen de múltiples líquids i beuratges per combatre les altes temperatures. A l'hivern potser mengem més sopes i forts plats de "cullera", pel fred, però no es beu tant de líquid. Potser tots pensem en l'alcohol d'alta graduació, per combatre el fred. Als països nòrdics, en canvi, a banda del menjar sòlid i l'alcohol, tenen una gran infinitat de begudes que prenen tot l'any i que extreuen dels fruits que tenen en els seus frondosos boscos. Així, al matí, prenen uns cereals, quasi liquats, a mode de sopa calenta. En sopes, en tenen una de blanca -boníssima- de porro i trossets de peix blanc, que pot anar acompanyada de la fresca i boníssima aigua natural o bé d'una beguda sense alcohol anomenada: "kotikalja", una beguda dolça feta amb aigua, sucre, llevat i malta.
I si ens comencem a fixar en la varietat de begudes amb alcohol, deixant a part el "salmiakki" -d'extracte d'arrel de regalèsia-, aquestes passen pel licor de mora groga, licor d'aranyons blaus, licor d'aranyons vermells o el licor de grosella o sucs de gerds...
Ja teniu un altre motiu per visitar Finlàndia...

El pebrots de la Ruscalleda!

No em negareu que no s'han de tenir pebrots per muntar una empresa com ha fet ella, aconseguint tenir un restaurant i una qualitat d'èxit, vendre llibres, projectes al Japó, fer pedagogia alimentària i no perdre mai el somriure ni el bon humor. Pebrots i... nervi! No para de parlar! Jo diria que pronúncia dues frases per minut i pensa encara més ràpid. Tot i les estrelles Michelin del Sant Pau, la Carme no té por a explicar el seu menú degustació i, fins i tot, alguns dels seus secrets, totalment propi -penso-, dels qui tenen l'absoluta certesa i seguretat de la feina ben feta i creuen en el seu treball.
Els pebrots del títol, però, també fan referència a una curiositat que va explicar, -dels dos milions de coses amb les quals ens va deleitar en la seva conferècia!-: al Japó i, més recentment, també a Sant Pol de Mar, es mengen les fulles de pebrotera. Segons ella, es veu que són bones, tant crues, com bullides o arrebossades. O sigui que, ja ho sabeu, podeu comneçar-les a disfrutar ben aviat, ara que començaran a créixer.
I si no us agrada el vi ni el cava però voleu anar al seu restaurant, no cal que patiu, us preparan sucs amb tònica, infusions o aigua.
Serveixi aquesta entrada com a petit homenatge a una dona emprenedora, senzilla, entusiasta i amant dels petits grans plaers encara existents, com gaudir d'una vista del mar.

Cuina – Recepta: Truita d’ous amb plàtan

Atreviu-vos a experimentar a la cuina! Per començar jo us proposo la típica truita d’ous, però en comptes de posar-hi ingredients “salats” (formatge, tonyina, botifarra negra...), proveu-la amb fruita!Si us agrada el plàtan, trossegeu un plàtan a daus petits. Doreu-lo una mica a la paella amb oli. Després afegiu-hi els ous. Proveu-la i ja em direu.Ferran Adrià: admiro la teva tasca, tot i que encara no he aconseguit mai reserva al “Bulli”, però... aquesta truita, si agrada el plàtan, està més bona que la teva truita amb patates de bossa!

Cuina - Recepta: pastes de xocolata pel cafè

Recepta no apta per addictes a la xocolata...

Ingredients:
- 1 barra de xocolata de postres
- 1 cullerada sopera de mantega
- varietat de fruits secs
- sucre glass (opcional) per decorar

Preparació:
Fonem la mantega (o margarina) a bany maria, a foc molt suau. Trenquem a trossets la barra de xocolata especial per postres i poc a poc l'anem afegint a la mantega, de manera que es vagi fonent i creant una crema homogènia.
Quan tinguem tota la xocolata fossa, apaguem el foc i retirem. Amb la xocolata calenta agafem una cullerada -de postres- de xocolata i escampem amb la forma desitjada sobre paper de forn (o una superfície de vidre). A mesura que anem fem "pastes", les anem decorant amb el què vulguem: ametlles, avellanes, nous, pistatxos, panses i pinyons, cereals, virutes de fruita seca, "xuxes"etc. amb la xocolata encara calenta per tal de que s'enganxi. Un cop fetes, cal deixar-les refredar. Just abans de servir-les, els hi donarem l' últim toc espolvorejant per sobre sucre glass. Us recomano guardar-les a la nevera. Són molt fàcils de fer però amb un excel·lent resultat. Sobretot, però, fugiu d'afegir sucre, llet o altres, podeu espatllar la xocolata i fer que no es solidifiquin després. Els nens us poden ajudar posant els fruits secs per sobre.

Cuina

Si vols publicar la teva recepta o els teus millors trucs de cuina, no dubtis en enviar-los a: cabrablog@gmail.com