![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1y7p_VqkmN1kjtdVRHmKV_l8S2v9GNscyUDmDJaBSkVXBKhrd0ZxrqnIbdH5f5M0bpoSIB1RJwrOh4Tk5o-0VsKfHQNK0TjfMqpfkS0HsubpYQuFtEQ034Hg4Ma8rOSJ6wIlsA0UFVKnz/s200/Milano_maig2011+069.jpg)
El blog de propostes culturals de dones, de projectes museogràfics petits i de museologia de comarques
dimecres, 15 de juny del 2011
Il Duomo, més que una catedral
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1y7p_VqkmN1kjtdVRHmKV_l8S2v9GNscyUDmDJaBSkVXBKhrd0ZxrqnIbdH5f5M0bpoSIB1RJwrOh4Tk5o-0VsKfHQNK0TjfMqpfkS0HsubpYQuFtEQ034Hg4Ma8rOSJ6wIlsA0UFVKnz/s200/Milano_maig2011+069.jpg)
dissabte, 11 de juny del 2011
El parc verd que habito
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih-nlxiQFxwUm0ncHClHkAe1dfv9wKBeRaicF3HdAHsn7BUTs3nfJNiNp0xOCxHYsQtjKGeYmjxcN5kaY0iU0mJlzzW0SNKnqi0TMLTs8Of199o4sZMO-wbx2hfJo0qQNTFt0mcn4TdcuD/s200/Milano_maig2011+017.jpg)
divendres, 3 de juny del 2011
Impressionistes francesos al centre de Milà (Milà, II)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinSJUc4dZj9dZZN_coqOdn8sSrok9SbLh1boEy-0or1Kag6-eN-9hL-oVnBpLajiC0lK5Ga2fQ-4jVXRNhV3cQyopVvyQNhf73wnXJlQ1XXTX17FJvDBnCqizxMDgDAbm8apZneD3IzTsN/s200/Degas_Ballerine.jpg)
Hi ha algú que no adori l’Impressionisme francès? Estava clar que no em podia perdre aquesta exposició, situada al Palazzo Reale, al cor de la ciutat de Milà i comparar-la amb d’altres de recents com “Jardines” del Museo Thyssen-Bornemisza. Tenia curiositat, també, per veure com museogràficament s’encabia l’exposició en un palau reial (ara municipal), situat en una ciutat que està apostant clarament per l’Art més Contemporani i calibrar el grau de qualitat d’una col·lecció privada com és la dels americans Clark. Pel que fa a l’espai, la referència al palau, ha desaparegut, transformant-ne els interiors en modernes sales d’exhibició. Pel que fa a les obres, poques i de poca rellevància, tot i que amb un plantejament temàtic interessant, (el mar, els viatges, la vida nocturna...) en comptes del clàssic recorregut fet per artistes. Desconec la resta de col·lecció de l’Institut i potser només han viatjat obres menors però, tot i la varietat d’artistes sigificatius i rellevants –i l’especial predilecció del matrimoni per Renoir-, l’exposició resulta pobre quant a obra es refereix, a l’igual que les bios dels artistes penjades a les parets. Menys mal que la visita es veu compensada pel nombrós material audiovisual de la part final, que t’endinsa plena i veritablement en el París de l’època, (per la reconstrucció dels espais i la mida de les imatges) resultant una exposició força didàctica, que podeu visitar fins el 12 de juny d'enguany.