Pintura, política, religió, llegenda i mitologia. Tots aquests ingredients conflueixen en el petit Santuari dels Munts, situat al Lluçanès (actual comarca d'Osona).
Amagada a la part del darrera de l'altar del Santuari, hi ha un reguitzell de curioses pintures. Feia temps que no hi anava a veure-les. M'hi duien a veure'n una en concret, des de petita. Llavors la trobava estranya, no entenia res i no sabia què significava.
Fins que un dia vaig entendre'n el seu significat real: l'escenificació representava el "tercer bàndol" de la Guerra Civil espanyola, el què ara vindria a ser un vot nul intencionat.
El quadre, a mode d'exvot, està signat per P. Pons i porta la data de maig de 1939. La imatge mostra la verge dels Munts a l'esquerra, envoltada d'una llum efervescent, com si fos una aparició, sobre del profús bosc. Al costat, la muntanya dels Munts amb el seu Santuari al capdamunt i fileres d'homes pujant pels senders nus, segurament, camí de l'exili. A la part superior dreta uns ornamentats medallons, amb les fotografies i noms -en castellà- dels sis protagonistes del miracle de la verge: Jaume Pujol Casanovas, Francesc Pujol Casanovas, Camil Vilaseca Sala, Josep Casabella Ribas, Ramon Comellas Casadesús i Martí Portell Vilarodaga.
A la part baixa hi ha una inscripció: "EXVOTO. A punto de ser descubiertos por los [esborrat] en su retirada, recurren a Nª. Sra. Dels Munts, salvándose milagrosamente. 5 de febrero de 1939. Año de la Victoria". Com veieu, sobretot per la darreres quatre paraules, el quadre tenia un significat polític (en un sentit) i religiós. La paraula que està esborrada, encara presenta alguna resta, inicialment era "rojos" i després s'hi va reescriure "nacionales", a mà, en bolígraf blau. Mai sabrem si ho faria un dels sis homes del quadre.
A la part baixa hi ha una inscripció: "EXVOTO. A punto de ser descubiertos por los [esborrat] en su retirada, recurren a Nª. Sra. Dels Munts, salvándose milagrosamente. 5 de febrero de 1939. Año de la Victoria". Com veieu, sobretot per la darreres quatre paraules, el quadre tenia un significat polític (en un sentit) i religiós. La paraula que està esborrada, encara presenta alguna resta, inicialment era "rojos" i després s'hi va reescriure "nacionales", a mà, en bolígraf blau. Mai sabrem si ho faria un dels sis homes del quadre.
L'escena ens mostra la llegenda que durant temps es va estar explicant per les contrades, per narrar el "miraculós" fet de la supervivència dels sis homes, amagats, tants dies, en aquelles muntanyes.
A la família sempre hi ha hagut una devoció especial per la Verge dels Munts, el seu Santuari i la seva muntanya. L'avi, com els altres cinc homes, només volia no anar a la guerra i quedar-se amb la seva família. Encara ara, no se'n parla gaire...
No sempre tot és blanc o negre...
(fotografia: Eva Jove)
A la família sempre hi ha hagut una devoció especial per la Verge dels Munts, el seu Santuari i la seva muntanya. L'avi, com els altres cinc homes, només volia no anar a la guerra i quedar-se amb la seva família. Encara ara, no se'n parla gaire...
No sempre tot és blanc o negre...
(fotografia: Eva Jove)