Us hi espero!!
El blog de propostes culturals de dones, de projectes museogràfics petits i de museologia de comarques
dilluns, 19 de novembre del 2012
INFRA_lines per dins.
Us hi espero!!
dijous, 1 de novembre del 2012
Inaugurem INFRA_lines el 13 de novembre
L'exposició accessible INFRA_lines s'inaugura el 13 de novembre, a les 15 hores, a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Es tracta d'una exposició individual d'art contemporani de l'artista Enric Llevat.
En ella, diferents Centres de Recerca, investigadors i professionals han col·laborat amb els seus coneixements.
- Spot promocional INFRA_lines: http://www.
INFRA_lines s'adhereix a les activitats de #LivingHeritage!
Agraïments: Cultura en Viu, Enric Vilageliu, CER CAIAC, CVC, FAS, Moritz.
dissabte, 20 d’octubre del 2012
Enric Llevat prepara l'exposició Infra_lines
Una sèrie d'obres realitzades a base de línies de tinta xinesa negra (que configuren el particular llenguatge expressiu de l'artista) ompliran la blanca sala d'exposicions.
Amb aquestes peces, Llevat ens vol transportar a un món de meditació i de reflexió social, on la filosofia del polonès Zygmunt Bauman, hi té un pes significatiu.
diumenge, 16 de setembre del 2012
Cent anys de Modernisme a Les Franqueses del Vallès
Podeu llegir l'article al número 3 de la Revista Vallesos.
(Clickeu sobre les imatges per poder-les fer més grans i llegir. Text: Eva Jove. Fotografies: Josep Prims)
dimarts, 21 d’agost del 2012
L'arquitectura modernista de Raspall
Podeu llegir l'article al número 2 de la Revista Vallesos.
(Clickeu sobre les imatges per poder-les llegir. Text i fotografies Eva Jove)
diumenge, 22 de juliol del 2012
Museu d'Art de Cerdanyola: quan el continent també és una obra d'Art
(Clickeu sobre les imatges per poder-les llegir)
diumenge, 15 de juliol del 2012
El rol social actual dels Museus a debat
diumenge, 1 de juliol del 2012
Contemporaneitats sobreexposades (Luxemburg IV)
A la cèntrica Rue de Notre Dame de Luxemburg, novament em trobo en un espai dedicat a l'Art Contemporani: el Casino Luxemburg, Forum d'art contemporani. I, de nou, els seus espais són ocupats per exposicions temporals.
Un edifici d'aire clàssic, amb unes solemnes escales interiors que pugen i que donen pas, a mà dreta, a un dels racons més tranquils i bells de la ciutat, d'accés lliure, l'Infolab: una petita biblioteca dedicada a l'art contemporani (vegeu l'imatge que acompanya aquesta entrada), amb sillons de disseny, ordinadors i taula de treball. Algunes estanteries tenen el país etiquetat. En una d'elles hi llegeixo "Espagne" i m'aturo a observar-ne el seu contingut: elements curiosos, alguns d'ells, però m'alegro de veure-hi Tàpies i Fundació La Caixa.
M'acosto al què sembla el taulell d'informació. Tot és buit i resulta molt estrany: "tranquil·la, formem part de l'exposició, ideada per l'artista". El personal del taulell m'atén molt bé però han de fer un gran esforç per explicar de què va tot això que em trobaré: l'artista Wesley Meuris ha posseït tot l'edifici i l'ha convertit en una obra a mig fer (comissariada per Kevin Muhlen). Tot i que l''idea de fons sembla bona (una exposició en curs), em sembla una exposició "sobreactuada" (agafant el terme interpretatiu). L'edifici sencer és l'obra, però els espais, molt grans, estan quasi buits i les peces gegants, no acaben de transmetre allò que l'artista buscava. Algunes tan sols són exercicis de disseny, on em sembla que l'artista vol ensenyar la seva virtuositat dissenyant elements expositius. L'única sala amb la que de debò m'ho passo bé i que em fa riure, és una on l'artista agafa plantes d'edificis de temples coneguts i els replanifica com si aquests fossin museus.
(Fotografia: Eva Jove)
dissabte, 23 de juny del 2012
Villa Vauban espaiosa i calmada (Luxemburg III)
(Fotografia: Eva Jove)
dilluns, 18 de juny del 2012
El Museu d'Art Modern de Luxemburg o el temple de la reflexió (Luxemburg II)
Sempre que puc, visito els museus i exposicions d'allà on vaig. Sempre em deixo sorprendre per alguna idea nova, aprenc quelcom nou o senzillament, em deixo endur per l'experiència sensitiva que es proposa.
(Fotografia: Eva Jove)
dissabte, 16 de juny del 2012
Luxemburg des de l'aire (Luxemburg I)
(Fotografia: Eva Jove. Feu clic sobre les imatges per veure-les més grans)
dimarts, 6 de març del 2012
Enric Llevat a la Galeria Antoni Pinyol

Enric Llevat, el mestre inconfusible de la línia, ens sorprèn amb l'obra Homo faber suae quisque fortunae?* que presenta a la Galeria Antoni Pinyol, de Reus.
Fins el 19 de març es pot visitar aquí i al mític Centre de Lectura de Reus, l'exposició col·lectiva "Present continu", on, una sèrie d'artistes joves de la zona, versionen un peça dels anys 80-90 d'un altre artista tarragoní. L'interessant de l'exposició, a banda dels treballs, és el confrontament -físic i real- d'ambdues peces.
En el cas del treball presentat per Enric Llevat, les dues peces no s'enfronten sinó que gairebé podríem dir que es complementen i que, juntes, una al costat de l'altra, sumen i revaloritzen el seu significat. En la seva obra s'entreveu el treball col·laboratiu conjunt que hi ha hagut prèviament entre els dos artistes, que dóna com a resultat, un muntatge que quasi sembla la taula d'un científic.
Pot l'home actual definir, analitzar, explicar, calcular i preveure tot el què li passa?
* "Homo faber suae quisque fortunae?": Cada home és l’artífex del seu destí? Aforisme de l'obra “Sententiæ” d’Appius Claudius Caecus “el Cec” (340– 273 aC).
(Fotografia: Eva Jove)
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons
diumenge, 4 de març del 2012
La casa de bombolles envoladores

Pierre Cardin és un dissenyador i home de negocis de la moda que als anys 70 va convertir en realitat una de les seves quimeres. Cardin creu que la forma quadrada és una forma que reprimeix el fet de voler continuar endavant, amb uns angles, que obstaculitzen el camí i, en canvi, el cercle és la forma amb la que no deixar mai de parar.
Per aquest motiu, va decidir construïr-se (a Théoule-sur-Mer, prop de Cannes, on també ha recuperat el castell i altres edificis) una casa, on totes les parets i mobiliari fossin cercles i la seva ment pogués continuar girant infinitament. L’arquitecte hongarès Antti Lovag, conegut com l’arquitecte de les bombolles i de les formes orgàniques, va materialitzar aquest projecte.
Grans cossos globulars que semblen olles de ceràmica, amb grans finestrals que semblen còrnies, el conjunt de l’edifici de Cardin, Maison Bulles, té un aspecte com d’una amalgama espumejant, que brolla de la muntanya. Amb parts mòbils, passadissos corbats i amb decoració minimalista ovalada, sembla com si l’estructura no tingués ni cinc anys. Una relectura contemporània del Modernisme, que procurarem visitar.
(feu click sobre la imatge per veure-la ampliada)
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons
dissabte, 4 de febrer del 2012
Roadsworth, el graffiter de l'ajuntament

Un graffiter de Montreal (Canadà), després d'anys d'activitat artística sobre elements de senyalització de la ciutat, va ser arrestat al 2004 i portat a judici acusat de cinquanta-tres càrrecs. Roadsworth s'esperava rebre una forta multa i un expedient penal. Per contra, en part per la pressió popular, va sortir airós del judici: a partir d'aquell moment estava obligat a pintar en els espais públics per ordre judicial. Des de llavors, Rodsworth no ha deixat de treballar.
És ser un artista venut, treballar sota les ordres de la ciutat, tal i com se li pregunta en el documental sobre els fets? On és la línia de llibertat creadora? I on es troba la línia del gamberrisme?
L'artista afirma al final del documental que qui no s'arrisca no aconsegueix mai res. Però és clar, pocs han tingut la seva sort.
dimecres, 1 de febrer del 2012
12.000 visites al Cabrablog!

Contenta de que l'entrada dedicada a la fotògrafa Helen Levitt sigui una de les més visitades.
Com a dades curioses, dir-vos que la majoria de lectors de Cabrablog usen Windows (en un 85%), el navegador Firefox (46%), usant Google (9%) i que sembla que el visiten persones de països forans com els USA, Rússia, Alemanya, Dinamarca i Brasil, per citar només els primers.
Gràcies a tots per fer-ho possible, per entrar-hi, per llegir-lo i molt especialment, pels vostres comentaris.
Cabrablog
(Imatge de Jordi Farrés)