La pluja i el vent ens fan errar amb les “A” que veiem en unes banderes, arribats a la Bergamo moderna. Només són els emblemes de l’equip de futbol local. Busquem la millor manera de pujar a la ciutat antiga. Caminant o en bici són un passeig bonic, amb unes magnífiques vistes de la zona. Amb la tempesta, però, optarem pel bus i el pintoresc funicular.
Errada és l’etiqueta de “Medieval” que es penja a la ciutat de Bergamo Alto. D’orígen romà, és un llogarret elevat, amb un gran eclecticisme d’estils arquitectònics. Un autèntic paradís per estudiants d’arquitectura, tant per haver-hi edificis de totes les èpoques, com pel reaprotifament que es fa d’aquests. En aquest sentit, seria com una Tarragona, però més compactada i turística. És com si haguessin agafat construccions de diferents segles, els haguessin ficat en una coctelera, barregessin fort i en sortís aquesta meravella, a mode de “Tetris” arquitectònic.
Carrerons de pedra, esquitxats per dolça polenta, pastes, flors, sabons, delicioses llibreries i d’altres botigues d’aire provençal, completen uns carrers plens d’història, amb varis museus, palaus, el seu propi Duomo, arcs, porticons, muralles i ornaments. Un edifici modernista, el sol i la cua a l’estació ens fan retornar a la realitat.
Errada és l’etiqueta de “Medieval” que es penja a la ciutat de Bergamo Alto. D’orígen romà, és un llogarret elevat, amb un gran eclecticisme d’estils arquitectònics. Un autèntic paradís per estudiants d’arquitectura, tant per haver-hi edificis de totes les èpoques, com pel reaprotifament que es fa d’aquests. En aquest sentit, seria com una Tarragona, però més compactada i turística. És com si haguessin agafat construccions de diferents segles, els haguessin ficat en una coctelera, barregessin fort i en sortís aquesta meravella, a mode de “Tetris” arquitectònic.
Carrerons de pedra, esquitxats per dolça polenta, pastes, flors, sabons, delicioses llibreries i d’altres botigues d’aire provençal, completen uns carrers plens d’història, amb varis museus, palaus, el seu propi Duomo, arcs, porticons, muralles i ornaments. Un edifici modernista, el sol i la cua a l’estació ens fan retornar a la realitat.
(Fotografia: Eva Jove)
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
4 comentaris:
Amb aquesta descripció fas que cada vegada tingui més ganes d'anar a Itàlia..... potser per la primavera vinent m'agafaré un parell de mesos per recorre aquest país!......
Em pensava que hi anaves aquest estiu. Itàlia té tant d'art i de patrimoni, que qualsevol racó és un gustàs. No em cansaria mai d'anar-hi! A veure si te'l pots ben recórrer de nord a sud!
AQUEST ANY NO TINDRÉ VACANCES.... POTSER UNS DIES PER COLLIR ATMELLES AL SETEMBRE... I PEL PONT DE LA PURÍSSIMA PER COLLIR OLIVES!. PERÒ L'ANY VINENT PENSO AGAFAR-ME UN PARELL DE MESSOS.... ITÀLIA POT SER UNA BONA DESTINACIÓ
Itàlia sempre, sempreee és una molt bona opció. Té tants racons!
El pla de les ametlles i les olives també sona molt bé. Per molt temps ho puguis fer!
Publica un comentari a l'entrada