Si a París cal sopar en un bateau, a Roma anar en Vespa i a Suïssa pujar en telefèrics, a Copenhagen, cal llogar unes bicicletes.
Els nadius estan tant avesats a anar amb elles, que són capaços d’anar sense mans, canviant de cançó a l’ipod, portant-hi bosses agafades, parlant amb els acompanyants a gran velocitat o pel mòbil. És perfectament factible anar amb bici amb talons, faldilles curtes, cenyides i ensenyant les calcetes sense pudor. No és obligatori portar casc i alguns hi porten dissenys originals. Diria que el perfil d’usuari són adults i la majoria són dones. Els nens (els bebès i els de fins a uns sis anys) no van amb bici pels carrers sinó que són transportats al davant, en un carretó baix, que ha subtituït la primera roda. Les cadiretes al manillar o darrera el seient són només per nens petitets d’entre potser dos i tres anys.
En un dia, fem uns vint-i-cinc kilòmetres, fent vàries parades, i podem recórrer tot tipus d’escenaris: des d’asfalt de la ciutat, per grans avingudes, els parcs més verds, la platja de sorra més fina, fins divisar, en l’horitzó, un altre país. Tot i que les tanquem en candau, aquí no s’emporten rodes ni cadenes ni seients.
En el passeig, ens acompanyen olors a crispetes, a pluja, els cotxes, carruatges de cavalls i campanes d’esglésies. Es nota que no som d’aquí: costa al principi aprendre a frenar amb els peus.
(Fotografia: Eva Jove)
2 comentaris:
potser el clima també ajuda!....
Tenir un terreny molt pla ajuda molt a poder anar amb bici comodament.
Publica un comentari a l'entrada