La portada d'un llibre d'un grup musical exhibeix un acolorit escànner, que em crida l'atenció. La ressonància mostra la disposició de les fibres internes d'un òrgan, gràcies a que capta les molècules d'aigua presents dins l'òrgan en qüestió.
De seguida, aquest escànner, em recorda als dolços fideus de kataifi, una deliciosa pasta que he menjat vàries vegades però amb la que mai havia fet cap connexió visual.
He col·locat dues imatges juntes i sembla que els humans no només orquestrem que l'arquitectura imiti a la natura sinó que, potser inconscientment, fem que tot ens recordi a ella i que totes les imatges connectin entre elles, en totes les disciplines que creem.
El què encara no he entès és perquè els humans tenim aquesta relació amor-destrucció amb la naturalesa: la venerem repetint-la fins a la sacietat a tot arreu allà on podem però, alhora, practiquem conductes autodestructives.
5 comentaris:
És cert, hi ha una desconnexió amb la natura constant en la nostra societat occidental. Això fa que la destruim sense pensar en el mal que ens estem fent. Tot i això crec que ja fa forces anys que tenim una forta consciència verda i síntomes que estem tornant a vides molt més conectades amb la natura, els nostres orígens.
Tenim encara certa recança a revaloritzar els orígens i la simplicitat original.
Si voleu gaudir d'unes imatges espectaculars de l'interior d'un cor humà, com mai heu vist abans, us recomano mirar-vos aquest vídeo divulgatiu:
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130131/54364884176/mejor-video-cientifico-ano-mundo-barcelona.html
La natura inspira artistes...., la natura de moment és gratis!... fins a quan?.... creus que els païssos propietaris dels pulmons de la terra tenen dret a cobrar a les grans potències contaminadores? una mena de taxa verda!.....
Els sentiments i les emocions no entenen de dèspotes negocis capitalistes...
Publica un comentari a l'entrada