Uns anys enrere es finançaven projectes
d'innovació i que fossin creatius, però no teníem massa clar què es valorava ni
què significava això, a nivell teòric, aquests conceptes -ni els conceptes que
hi van associats- i en què es traduïen baixat a terra, a nivell pràctic.
Fa uns dies llegia a Twitter que
l'originalitat estava sobrevalorada i que si havia coses que no havia fet mai
ningú, per alguna cosa devia ser. I, és clar, no puc estar més en desacord amb
aquesta opinió perquè justament per a mi, fer el què no ha fet mai ningú abans
és la clau de la innovació. I a continuació m'explicaré: aquesta originalitat
que desenvolupen moltes persones és innovació i és la que es demana als
treballs de fi de màster, especialment a les tesis doctorals, en ciència, a les
diferents arts i, fins i tot, hi ha línies específiques de recerca amb aquesta
finalitat. I la innovació arrenca amb creativitat, és a dir, amb un treball de
pensar d'una manera que ningú ha fet abans o pensar les coses d'una manera
diferent per cercar noves solucions i noves maneres de respondre als reptes
socials que van sorgint.
Sense aquest pensament creatiu, diferent,
original, innovador, revisant, analitzant i remirant totes les coses des d'una
altra perspectiva, un altre prisma, un altre punt de vist allunyat a
l'estàndard habitual, la ciència no avançaria, no formularíem mai nous
pensaments, no tindríem capacitat de reflexió, no resoldríem els problemes de
la nostra societat, no inventaríem res, no crearíem mai res nou i no trobaríem
mai sortides a res. Ens quedaríem ancorats en el passat, amb el cervell pla i
sense avançar en el coneixement que ens fa grans a tots. I en Art passa
exactament el mateix: necessitem artistes arriscats, transgressors, subversius,
que facin evolucionar l'Art, és a dir, el pensament de tots nosaltres per
fer-nos avançar i millorar, que trenquin motlles, que revolucionin i incendiïn
el panorama i sobretot, que ens sacsegin la ment, que ens pertorbin, que ens
remoguin coses per dins i que ens guiïn cap al rupturisme més absolut. En
aquest sentit, em van agradar molt unes paraules que va dir ahir el polifacètic
Marc Timón que descriu
l'originalitat i la llibertat que han de tenir els/les artistes: "no
m'agrada deixar res per fer que m'apassioni i si vull escriure una novel·la o
vull posar-me a cantar pop o vull fer una sardana o una banda sonora, no he de
tenir res al cap que em digui -vols dir que que ho podràs fer? o vols dir que
agradarà? o vols dir que el món vol això?-". I seria ben bé això.
Buscant imatges per il·lustrar aquesta
entrada, per exemple, he pogut comprovar que en varis bancs d'imatges
gratuïtes, quan cerques mots com "innovació" i les seves variants,
les imatges de retorn són, la majoria d'elles, o neutres o imatges masculines.
Això m'ha fet pensar que cal actualitzar aquestes webs amb moltes més imatges
on apareguin mans, siluetes i figures femenines. Crec que toca repensar aquest
contingut amb perspectiva de gènere i canviar aquests models majoritàriament
masculins. Si com a societat no penséssim i no hi haguessin reivindicacions
originals, les dones avui en dia encara no podríem votar.
Sempre hi ha un bon motiu per ser original,
creatiu i innovador en qualsevol camp. Sempre s'aprèn, sempre s'avança, sempre
ajudes a fer que un tema progressi i que avanci tot el coneixement. I aprendre,
investigar, millorar i avançar sempre és una bona idea, encara que alguns
sempre vulguin quedar-se vivint en el passat perquè "aquí sempre ho hem
fet així"...
(Imatge gentilesa de: IStock by Getty
Images)
