Accessibilitat i la font Comic Sans

 

La font Comic Sans va ser desenvolupada l'any 1994 per un dissenyador -de 34 anys- de Microsoft (Vincent Connare). La seva idea original era crear una font inspirada en la font que apareixia en els comics de paper. Concretament, es va inspirar en un còmic que ell tenia de Batman i en un còmic de Watchment, per iniciar el disseny de la nova font.

No sé si molta gent coneix la inspiració d'aquesta font, del contrari, potser la Comic Sans no seria tant odiada, repudiada i objecte de mofa constant. La sorna amb aquesta font existeix, sense mirament, des de que tinc ús de raó. És una font que no agrada usar a d'altres dissenyadors (la troben "nyonya", diuen alguns) però la qüestió es resol de manera ben fàcil: no es fa servir i ja està, fi del problema. Mai he entès aquest odi cap aquesta font ni tot l'esnobisme que acompanya al fet de manifestar públicament que odies aquesta font (que és fruit del treball creatiu d'una persona), sense ser dissenyador ni cap professió similar. Al contrari, crec que quan veus com es crea un producte, com sorgeix i com es gesta tot el desenvolupament, aprens a valorar encara més aquell producte.

Fa un temps vaig saber que aquesta font era una de les millors per a les persones amb dislèxia ja que no fa efecte mirall i evita que algunes lletres es puguin confondre les unes per les altres. Un motiu de pes, doncs, per no odiar-la -o fer veure que l'odies arrossegat pel què diu l'altra gent- ni tampoc per fer-ne mofa i per prendre-la en consideració (sobretot un tema a reflexionar si treballeu en museus). Hi ha algunes altres fonts també adequades per les persones amb dislèxia i si necessiteu fer cartel·les, cartells o d'altres materials divulgatius podeu consultar webs especialitzades -a mode de guia- com la de la British Dyslexia Association. Recordeu també subtitular en color groc, ja que és el color que millor perceben les persones amb diferents percentatges de visió.

A banda de tot el reguitzell de memes i mofes imparables que pateix la font Comic Sans des de fa anys, genera algun debat que fa riure força (quasi com els debats dels antivacunes). Quan preguntes a algú per què no li agrada aquesta font, no saben què contestar. Quan preguntes a algú per què els hi ofèn aquesta font, no tenen arguments. Per tant, es té un menyspreu generalitzat per aquesta font, forjada durant anys, sense motius o amb motius que han escoltat i han anat replicant d'altri com que "és de mal gust". Un altre discurs repetitiu és barrejar-hi les generacions futures com dir "pot afectar al desenvolupament estètic dels infants". Per sort, la curiositat i l'esperit artístic dels infants es desenvolupa molt abans de la seva capacitat escriptolectora i les lletres, ni el tipus de font ni el text, no intervenen en aquest desenvolupament artisticoestètic iconogràfic. Per sort, també, és un sentit que es pot desenvolupar al llarg de la vida i després les persones ja podem decidir què ens agrada i què no, amb criteri propi. D'altra banda, potser és molt millor que els contes infantils estiguin escrits en Comic Sans, així, abans no arribi el tardà diagnòstic clínic, s'evita que es frustri la seva capacitat lectora i la seva conseqüent pèrdua d'interès per la lectura.

Personalment, no és una de les meves fonts predilectes però m'ho pensaré dues vegades abans si això ha d'ajudar a algú altre. Tampoc m'ofèn i menys des de que sé que és una lletra amigable per les persones amb dislèxia. Les dades de l'Idescat demostren que la població de Catalunya està envellint i que les persones amb discapacitat augmenten any rere any. De fet, tothom en algun moment de la seva vida patirà algun tipus de trastorn i/o discapacitat. Fa poc vaig escriure que sempre estaré a favor, com algunes ja sabeu, de tot gest que impliqui facilitar i millorar la vida de les altres persones. Sóc més partidària de sacrificar dos punts el disseny i l'estètica a favor del benestar del màxim de persones. Si algú té algun trastorn i se li pot facilitar la vida (especialment en un context públic), per què no hauríem de fer-ho? Considero aquest benestar un punt rellevant com per passar al davant d'una qüestió estètica i procurar pel bé de tota la societat. Ho percebo com un assumpte propi d'una societat madura, responsable i considerada vers tot l'aspectre dels seus ciutadans. I com algunes també sabeu, sóc partidària de generar productes culturals universals, és a dir, aptes realment per a totes les persones. I quan esmerces esforç en aconseguir això, no considero en cap cas, que estiguis infantilitzant a ningú, sinó que estàs fent que ningú se senti exclòs. Cap persona.

És una qüestió social i d'"ubuntu"...