L'Altes Museum de Berlín és un edifici neoclàssic, situat dins la famosa Illa dels Museus de la ciutat, que va ser un dels primers edificis especialment dissenyats per fer la funció de museu, des del seu inici.
Tot i estar ben situat i ser un museu important, amb grans obres del món clàssic, és un museu amb poca cua i amb relativament poca gent. Malgrat ser de pagament, el preu també inclou la seva audioguia.
L'Altes Museum és un espai net (tot és blanc), ordenat, silenciós, amb un discurs molt clar, les peces ben escollides i unes elegants sales de marbre que et traslladen veritablement a l'antiga Roma, sobretot, per la seva sala circular, recordant el Panteó romà.
Una de les poques pegues que li podíem recriminar al museu és la poca accessibilitat de les sales que no s'han sabut adaptar als nous públics ni democratitzar-se adequadament. L'altra qüestió seria plantejar-se si tots el kuroi grecs que alberga haurien de retornar al seu país d'origen.
De totes maneres, és un museu a visitar i molt útil per veure l'evolució artística de determinats moviments.
A Berlín podem trobar museus de quasi qualsevol temàtica. Poder triar entre tots ells és una gran fortuna. La sensació amb la que marxes de la ciutat, però, per molts dies que hi estiguis, és que no els has pogut visitar tots i que sempre et veus obligat a seleccionar. Deixar-ne algun és com llençar la moneda a la famosa font de Roma, per tenir l'excusa per poder-hi tornar. I crec que aquest és el model que voldria per a totes les ciutats: infinitat de tipologia de museus on poder triar, sostenibles, accessibles, integrats en l'arquitectura i, el que és més important, integrats en el gruix de la societat. Tenir aquest model de teixit museístic, amb tots els beneficis que comporten al seu voltant, representa maduresa cultural i social. I aquest també seria el model social ideal: un ciutadania madura que pogués escollir d'entre la variada oferta del seu oci cultural.
(Fotografia: Eva Jove. Altes Museum)
