Els quatre grans de Cal Eril

No som a cap menjador particular de casa sinó en un teatre públic. Els quatre grans de Cal Eril, apareixen a primera línia de l'escenari. Els quatre, en filera, per igual, a la mateixa alçada. Comencen els primers acords i entens el perquè: res sobresurt, res és estrident. Sona un paquet compactat d'instruments (tots fan almenys dues coses!), perfilat amb unes perlades veus.

Transparents i nus. Com estirats a la platja, com estirats sobre la gespa. Són, el què es veu. Són un càlid mantell de poesia musicada. Sonen lletres de Pere Quart. Sonen lletres de tacte humà, intimíssimes, d'aquest món. De Vol i de Dol. De suggerents, amb referències al mar i també sobre la mort, sense pors.

L'energia brolla quan toquen i, per si fos poc, entre cançó i cançó, ens deleixen amb rajos desbordants d'imaginació, somriures i exposició de principis. De nou, sense pors.

Són bells, de l'aparent senzillesa amb la que semblen fer-ho tot. La valentia i les creences els faran volar i arribar lluny. Olor a rostolls per sempre més!

(Fotografia: Eva Jove) 

La casa d'estiu de Joan Oliver

La família de Pere Quart no tenia mal gust quan va adquirir "El Marquet de les Roques", una casa modernista embolicada per muntanyes i frondosa vegetació, a Sant Llorenç Savall.
Arribar-hi a peu, des de diferents punts, pot ser una agradable i tranquil·la passejada, accessible i apta per a nens. A més, al arribar, podreu gaudir d'una exposició en el seu interior, a banda de poder visitar, amb guia, les estances dels diferents pisos que conformen l'habitatge. Pertany a la Diputació i no està massa ben conservada. Està bastant bruta i li caldria una restauració. Tot i així, ha conservat el seu encant, amb els darrers mobles i l'última distribució interior. Si la visiteu, pareu atenció a l'habitació del mossèn i, molt especialment, a les pintades de les parets dels espais de les golfes, usats, fins no fa massa anys, com a dormitoris amb lliteres, per les colònies dels 'joves "nebots" del tiet Paco'...