Experiment: Ajuntaments a prova! (tercera part)

Tenim un ajuntament que és una joïa! No ens el mereixem! Ens dóna una canya, unes emocions, una aventura, una intriga, un de tot... que no té preu! Ni en els millors del parcs temàtics!!
La construcció de pisos de protecció oficial a la Plana del Castell, les seves escombraries encara actives són tot un espectacle. I les reunions informatives als vilatans no ho són menys!
Consol Pérez, del Consorci, es va comprometre públicament a enviar informació sobre les restes arqueològiques que s'estaven trobant (i arrassant!) a tot el qui ho sol·licités. Com a habitant interessada en el patrimoni, he fet vàries sol·licituds però, il·lusa de mi, encara estic esperant. Qui espera desespera, oi?

També encara estic esperant el retorn de la meva documentació personal, després de més d'un any d'haver-la sol·licitat amb el procés administratiu habitual, oficial i correcte, en més d'una ocasió. A data d'avui no en tinc cap mena de dubte: l'Ajuntament de Cerdanyola ha adoptat, per la documentació en paper que poseeix i que no és de la seva propietat, el procediment de l'Arxiu de Salamanca...

Aquest Ajuntament només fa que acumular sol·licituds sense contestar ni solucionar dels veïns, no resoldre res, ficar-se en embolics, generar conflictes i descontents... Si us plau, en les pròximes eleccions locals, prometeu-me tots i totes que us pensareu bé el vostre vot.

Ajuntament: 3, Eva: 0.

Experiment: Ajuntaments a prova! (segona part)

La grúa se'm va endur el cotxe, en un conegut i istriònic pàrquing per a camions, emmig del poble, que afortunadament, ja no existeix. Quan vaig anar a buscar el cotxe on el tenia aparcat, vaig veure que hi havia trossets de vidre al terra. La primera vegada que et passa, és tal la desinformació, que no saps què has de fer. Deixarem per un altre dia el maltracte rebut. En arribar a la policia local, vaig pagar la multa de seguida, en efectiu. El policia que em va atendre -de mitjana edat-, no sabia tornar el canvi. Erem vàries persones pagant, no podiem creure el què estàvem veient. Un cotxe policial ens va portar fins el dipòsit, allunyat de la comissaria. El cotxe anava a tota velocitat i fent les cantonades a tota pastilla. Anava a molt més de 50 km/h, però és clar, encara que posés en perill les nostres vides, fós innecessari i cometés una infracció, era la policia, no?... En arribar al dipòsit, el meu cotxe tenia un far trencat. Tornava a haver-hi vidres a terra. Abans de tocar-lo, vaig demanar explicacions i poder veure la foto de recollida. Em van fer tornar anar a la comissària. La foto no estava enlloc. L'últim que em van dir és que havia de demanar la foto a l'ajuntament, mitjançant instància. Em vaig endur el cotxe i vaig pagar 20.000 pessetes al mecànic de la reparació del far. Vaig estar mesos demanant la fotografia. La fotografia no exisitia. S'anaven passant la pilota entre l'Ajuntament i la policia, mentre jo havia de fer un rosari de trucades. Esgarrifosament deporable!! El Sindic de greuges tampoc va voler fer res. No he rebut la foto, vaig pagar la multa i la factura de la reparació del far que, molt amablement, la grua va tenir l'amabilitat de trencar. Gràcies a tots! Aquesta és l'atenció ciutadana que oferiu. Veniu-me a buscar quan hi hagi les pròximes eleccions.

Per cert, aviat farà un any que vaig demanar la meva documentació: "Sin noticias de Gurb"...
Ajuntament: 2, Eva: 0.

Experiment: Ajuntaments a prova! (primera part)

Fa quasi un mes us demanava que recordessiu una data: el 16 de febrer. Doncs bé, us dóno unes dades més perquè feu els vostres càlculs i n'extregueu les vostres pròpies conclusions:

Per causes de força major, vaig haver de deixar el cotxe aparcat en zona blava durant unes hores. Tot i que no t'informen clarament de què et posaran una multa, vaig pensar que no tardaria en arribar. I us informaré de quant van trigar: 4 setmanes justes. A l'agost del 2008 vaig anar a l'Ajuntament a demanar per escrit, mitjançant una sol·licitud, que em retornessin una documentació particular -meva!-. Per Nadal, com que encara no havia rebut resposta, vaig repetir la sol·licitud (vés que els meus papers no siguin a Salamanca ara!). Ja he pagat la multa però després de set mesos encara no sé res de la meva documentació. Ajuntament: 1, Eva: 0.

Experiment: Ajuntaments a prova!

Quedeu-vos amb aquesta data: 16 de febrer del 2009. He iniciat un experiment per comprovar l'eficàcia dels circuits administratius d'un ajuntament. De moment, no us puc dir res més. Si tot evoluciona com espero que anirà, tindreu més noticies sobre aquest tema ben aviat. Seguiu la continuació d'aquesta entrada, valdrà la pena. Fins ben aviat!