Sóc de la generació que feia labors a "parvulitus". Amb aqesta edat no sabia si m'agradava o no però aviat vaig veure que no li veia cap utilitat. A més, hi havia una companya dolenta que es ficava les agulles de cosir per la primera pell de la mà i em feia molta angúnia. Malgrat tot, però, em sap greu que es perdin tradicions com la malla, una labor residual, en extinció, que la meva mare feia quan era petita i que fa poc va reemprendre, després de 50 anys. Amb aquesta tècnica, per exemple, es feien els finíssims guants que el públic femeni emprava per assistir a missa. Solien ser negres i blancs per fer la primera comunió.
