Estava aparcada davant d'un establiment, esperant, quan vaig sentir un terrabastall darrera meu. Vaig veure un cotxe parat, dues motos per terra i els respectius motoristes també per terra. Poc a poc, tots el cotxes van anar parant. De seguida vaig agafar el mòbil i vaig trucar al 088. Van tardar una mica en resprondre'm, un missatge em va dir que m'esperés un moment. La gent va sortir dels cotxes ràpid, van retirar les motos i ajudar als motoristes. Una persona de l'establiment, va sortir amb una escombra i retirava els bocins de moto escampats pel carrer. Jo seguia en espera. Els motoristes seien, parats i atordits, a la vorera. Alguns cotxes, en veure que no havia estat res greu, van començar a circular, altres, es van arrambar a la vorera, per baixar i donar un cop de mà. Tothom anava amb molt de compte però intentant fer alguna cosa d'utilitat. Em va alegrar presenciar i saber que la solidaritat ciutadana, una vegada més, és la primera en reaccionar i que encara sap ajudar. La mateixa persona de l'escombra, va començar a trucar pel mòbil. Em van atendre al telèfon. Explico tota la situació. Una tercera persona també estava trucant. Em vaig posar l'armilla reflectant i vaig sortir per avisar que no calia que ningú més truqués. Vaig mirar l'hora. Em vaig apropar per preguntar als motoristes si estàven bé i fer companyia. Estàven com enfadats i no volien saber res de ningú. Un anava més ben equipat i no es va treure ni el casc. El de màniga curta duia una ferida d'haver rodolat pel terra. Tenia els braços plens de marques i cicatrius de caigudes i cremades anteriors. La policia local va arribar en set minuts. L'ambulància en uns deu. La policia va aparèixer a l'escenari en moto. El feréstec policia 1065 tenia la missió d'esbrinar si hi havia hagut ferits. Lluny de la delicada psicologia que tenen les inferemeres d'hospital i d'alguns bons metges (una gran virtut que crec que no deuen tenir prou reconeguda!) i més lluny encara d'inspeccionar el què passava, va plantar la moto enmig de tot el "sideral" i abans d'arribar i parar la moto ens pregunta a tot els que estàvem allà: "¿Hay heridos o no?". Un senyor -voluntariós- va respondre: "graves no"; -policia 1065: "¿Pero hay heridos o no hay heridos?!?". Ja l'haviem sentit, no calia que ens ho repetís d'aquella manera, tots els que estàvem allà vàrem coincidir en pensar -i comentar després- el mateix: no sabiem què volia que li contestessim! Al final del carrer va aparèixer l'ambulància. La gent vàrem desaparèixer. Crec que la testosterona i la prepotència policials ens van foragitar. Se sentia algun improperi dedicat al policia.
