Sarbus: monopoli, perill, risc i aventura.

Ja no cal traslladar-se a Espot a fer ponting ni rafting ni cap esport d’aventura, gastant-se els diners en benzina a preu d’or ni en allotjament per viure emocions fortes com tampoc visitar cap parc d’atraccions. Simplement cal agafar un autobús de la companyia Sarbus per poder experimentar l’aventura, el risc i el perill. Una de les gràcies radica en què no saps mai quina sorpresa et depararan els seus conductors, els autèntics actors protagonistes de les aventures que fan que el públic viatger assistent arribi tard a la feina o arribin amb un ai al cor. Siusplau, que ningú monti cap companyia alternativa, potser la diversió s’acabaria. El catàleg d’aventures és tant ampli que pots viatjar dies seguits sense repetir-ne ni una! Conductors que no canvien la destinació de l’autobús en el seu panell electrònic de destinació de l’autobús amb el que, depenent del cas, o no agafes aquell bus perquè et penses que no és el teu o a mitja ruta t’adones que agafa un altre carrer. Conductores que, tot i fer una ruta a la mateixa hora en vàries ocasions, decideixen passar abans de l’hora dos dies seguits i, al tercer, tenir la barra d’explicar-ho i quedar-se tant ampla. Conductors que sempre porten algú dret parlant al seu costat (fa anys havia agafat un bus amb seients de fusta on hi havia una placa que deia: “prohibit distreure al conductor”). Conductors que simulen que van a passar-se varis semàfors en vermell i frenen de cop, fent veure que atropellaran a algun peató del pas zebra (això puja l’adrenalina que no vegis!) Desconec si els peatons també són de la mateixa companyia. Dies de vaga sense anunciar-les als passatgers: la última actualització de la web és de fa sis mesos i si truques, és clar, no contesta ningú. Demanar parada en un punt i que el conductor no et deixi baixar, simulant com un petit segrest. Autobusos que es veuen nous on surt un aire fred espantós i el conductor et jura que no ha posat l’aire acondicionat, que és la calefacció i que després de 30 llargs i angoixants minuts de trajecte, segueix sortint el mateix aire glaçat. I el millor de tot el conductor-malabarista: és un que menja pipes mentre condueix durant tot el trajecte: al volant hi té la mà esquerra, amb la mà dreta agafa les pipes, se les posa a la boca i després va llençant les pellofes per fora la finestra, que es troba a la seva esquerra. Tenint aquests conductors, el Tibidabo haurà de tancar... quina llàstima..., ara que ja han talat tot els arbres per fer la nova muntanya russa!