22 de gener del 2010. Ja fa cinc anys que els capricis de la vida van fer que l’Armand, deixés de viure-la.
Per molt temps que passi, de les persones que apreciem, per sort, sempre ens queda la memòria i els bons records.
L’Armand Quintana forma part d’un petit bocí de la meva vida, és un dels meus grans tresors de record.
Havia guanyat un premi literari i, a part d’un premi econòmic tant per l’escola com per mi, l’Armand va llegir el meu conte per la televisió comarcal.
Tot i que recordo l’alegria del premi, tinc gravada a la retina l’Armand amb el meu conte entre les seves mans, la veu greu de l’Armand llegint-lo, pausadament, fent totes i cadascuna de les comes que jo havia escrit. Des de llavors, l'Armand em va fascinar.
Armand, allà on siguis, et tindré en la meva memòria, fins que la vida també se m’endugui a mi. Espero que allà puguem continuar escrivint i llegint, com hem fet sempre; que, després dels records, és el què ens queda...
Per molt temps que passi, de les persones que apreciem, per sort, sempre ens queda la memòria i els bons records.
L’Armand Quintana forma part d’un petit bocí de la meva vida, és un dels meus grans tresors de record.
Havia guanyat un premi literari i, a part d’un premi econòmic tant per l’escola com per mi, l’Armand va llegir el meu conte per la televisió comarcal.
Tot i que recordo l’alegria del premi, tinc gravada a la retina l’Armand amb el meu conte entre les seves mans, la veu greu de l’Armand llegint-lo, pausadament, fent totes i cadascuna de les comes que jo havia escrit. Des de llavors, l'Armand em va fascinar.
Armand, allà on siguis, et tindré en la meva memòria, fins que la vida també se m’endugui a mi. Espero que allà puguem continuar escrivint i llegint, com hem fet sempre; que, després dels records, és el què ens queda...
2 comentaris:
està penjat al you tube?...., el tens penjat al teu blog?... m'agradaria poder-lo llegir!...
ui, no, no... té molts anys...
Publica un comentari a l'entrada