67 anys de dret de cuixa.

Els bancs i les caixes, no n'han tingut prou amb els ajuts
provinents dels diners públics que els hi està proporcionant
i regalant l'Estat que ara, a sobre, volen que els pobres de
classe mitja-baixa treballem fins al 67 anys per poder, així,
pagar les jubilacions anticipades als 50 anys de tots els
treballadors de caixes i banca. Imagino que també servirà per
cobrir els sous vitalicis de presidents i alts càrrecs polítics
que, encara que només hagin estat quatre anys al poder,
segueixen cobrant els seus sous fins que es moren.
I no sé si les vídues, si és el cas, també deuen percebre
aquest sou, un cop mort l'individu en qüestió.
Queda clar, doncs, que encara no vivim en democràcia, sinó
en un clar sistema feudal que ens exprimeix i ens colla fins
que arribem a tenir  greus problemes econòmics. Tot torna,
diuen, no? I la moda d'ara, és aquesta.
Quina sort, oi, jubilar-se als 50 anys amb el 100% del sou i,
a més, un bon incentiu per acceptar la prejubilació. I quina
sort poder continuar cobrant de per vida un sou, amb tan sols
haver treballat només quatre anys. Ni el concurs del sou per
tota la vida del Nescafè, resulta tant fàcil!!