Quan l'ésser humà té pocs mesos de vida, dels primers coneixements que adquireix són parlar, reconèixer lletres, llegir i escriure el seu nom.
Al fer-nos grans, amb les presses del dia a dia i el ritme atrafegat, sembla com si oblidéssim la importància d'aquests primers senderis que ens acompanyen la resta de les nostres vides.
Unes escultures, de ferro, en forma de lletres, situades en dues biblioteques d'humanitats diferents, ens recorden on som i el pes de tenir aquests coneixements bàsics que, desenvolupats adequadament, ens poden portar tant lluny com nosaltres vulguem.
Alhora, però, la contundència de les escultures ens evoquen la importància d'aferrar-nos al coneixement, a ancorar-nos a la lectura dels llibres i, perquè no, un retorn a l'essència dels enteniments essencials.
Si ens detenim un instant i ho pensem bé, potser ens caldria plantejar-nos un regrés a allò que simplement és fonamental per alimentar el cervell, aturar-ho tot i retrobar-nos amb l'indispensable més primigeni, és a dir, el que en podríem anomenar l' "Slow Cognition".
Des d'aquí, doncs, proposem un retorn a la lectura pausada, lletra a lletra, paraula a paraula, per poder-ne captar les diferents tonalitats i convertir-nos en rics per dins.
Des d'aquí, doncs, proposem un retorn a la lectura pausada, lletra a lletra, paraula a paraula, per poder-ne captar les diferents tonalitats i convertir-nos en rics per dins.
2 comentaris:
Si em permets continuaré amb l'analogia del tren que vam fer servir en l'entrada anterior. Passa moltes vegades que tot esperant la propera parada et distreus amb la parella que discuteix, el company de seint que parla per telèfon, els adolescents que no aixequen el cap de la pantalla,... s'anuncia la propera parada i el punt de llibre continua en la mateixa pàgina.
Bé, aquesta petita llicència només per comentar que estic d'acord amb que hauríem de ser capaços d'aïllar-nos dels inputs que rebem per tal de poder gaudir i poder 'extreure' el màxim dels llibres. En aquest moment de la redacció del cometari em ve al cap l'inici d'una cançó:
"Up here in my tree. Yeah.
Newspapers matter not to me. Yeah.
(...)
"
Tant de bo tinguéssim tots el nostre arbre.
Per acabar i sabent que el teu blog parla de cultura permet-me una nova llicència, et prometo que aquesta és la última, que complementa una de les teves idees. Comentes que dels primers coneixements que adquirim són : "(...) parlar, reconèixer lletres, llegir i escriure el seu nom." deixa'm afegir un altre concepte "jugar" i jugar en totes les seves vessants. Per alimentar el cervell necessitem combustible, coneixement, però per mantenir el foc viu també necessitem oxigen, aquest aconseguit jugant -fent esport-. Crec que és un binomi perfecte per mantenir el cervell ben viu.
Benvolgut ANC,
En aquest blog es permet qualsevol analogia, llicències vàries i, per
extensió, qualsevol comentari, :)
El sentit d'aquesta entrada una mica era plantejar el fet que actualment vivim en una època tant convulsa i en la qual rebem tantíssima informació, que potser la qualitat de la informació
ha minvat i s'ha devaluat. Per contra, l'allau d'informació permet disposar de dades de difícil accés i poder realitzar connexions de tota mena ràpidament.
Amb el teu permís, t'agafo la imatge metafòrica de l'arbre i me la guardo per a una propera ocasió, :)
El joc forma part de la cultura des des fa segles. Per exemple, es
conserven nines articulades, daus i d'altres jocs d'època romana. De
la mateixa manera, l'esport -com a activitat lúdica-, ha format part de la raça humana. I t'hauré de donar la raó: coneixement i esport formen un tàndem perfecte. El què em sap greu de l'esport (o d'alguns en concret), és la manera com aquest s'ha corromput i depreciat, usant-lo com a arma política d'una banda i essent objecte d'interessos econòmics milionaris.
Gràcies per llegir Cabrablog!
Publica un comentari a l'entrada