Veig un cartell recentment pintat en un universitat pública catalana que, de seguit, em recorda a un conegut cartell del P.O.U.M que té més de setanta anys. En ambdós casos, unes figures humanes, amb els braços enlairats, reclamant la terra que treballen per, tot just, poder-se alimentar.
Es dóna la curiosa coincidència que el cartell del P.O.U.M s'exhibeix aquests dies a Sabadell (en una entitat bancària...), recuperant així, una exposició -de fa uns anys- de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Malgrat que la publicació de l'exposició està descatalogada, i per si no teniu temps d'anar a visitar l'exposició, podeu fer una ullada a l'exposició on-line clicant aquí.
Es tracta d'una exposició petita però amb una museologia quasi perfecta: textos breus, textos perfectament entenedors, amb títols claus a les parets i deixant que les obres parlin per sí mateixes.
A banda del cartell que insta als camperols a reclamar la terra que conreen, hi ha tota una sèrie de cartells, algun d'ells arxiconeguts, com la joia que ens rep només d'entrar: "Aixafem el feixisme".
Sortosament, hem pogut conservar tot aquest material gràfic dels anys de la Guerra Civil, tot i ser força menystingut i sovint infravalorat. El material és propi d'una època d'esplendor de la producció cartellista catalana (perfectament equiparable a la del París de la mateixa època), tant pel que fa a quantitat com a qualitat. Estèticament, aquest treball visual tant impactant i pertorbador, va fugir del delicat i utòpic estil noucentista per apropar-se al cubisme i, en menor mesura, al surrealisme soviètic. En ell es fan realment pal·lesos tres conceptes: el trencar amb l'art del moment, comptar amb un estil propi (irrepetible i expressiu, diria jo) i amb un missatge clar, carregat de simbolisme.
La mostra ens ensenya els missatges que havien de comunicar els cartells, dirigits a tot tipus de sectors de la societat (estudiants, milicianes, ferroviaris, camperols...): instar a la lluita, a la denúncia, la crida a la mobilització, a informar, a intercanviar... Realitzats usant imatges colpidores però també amb uns concisos lemes: "Menys... egoisme en aquell que atresora una moneda", "Avant" i l'actual "el pillatge deshonra el triomf".
Sembla mentida que faci quasi vuitanta anys d'aquests cartells d'època de guerra i estiguin tant vigents avui en dia: la terra en mans dels especuladors, camperols i ramaders infrapagats, farcits de corrupció, aniquilats com a societat i haver de lluitar per uns mínims dignes... Al final serà veritat que estem envoltats de feixistes.
