Tarraco Viva: vint dies de retorn al passat

Si us fascina el món clàssic, si sou addictes a l'Imperium Civitas, Civcity Roma o al Caesar IV, si heu visitat tots els jaciments i museus romans... sens dubte heu de viure l'experiència de Tarraco Viva!

La ciutat de Tarragona ofereix cada any el festival Tarraco Viva: vint dies plens d'activitats, amb les quals submergir-se en el món romà, d'una manera amena però, alhora, amb un rigor científic i històric excel·lent.

Sigui quin sigui el vostre principal focus d'interès, amb Tarraco Viva podreu retrocedir en el passat i realitzar una autèntica immersió per la seva gastronomia, la seva manera de vestir, de construir, de governar, de divertir-se, de viure i de morir.

Dins de les restes romanes que es conserven a Tarragona, s'esdevenen molts dels actes del festival, que formen un desplegament històric colossal, on intervenen un gran número d'actors. Arribada a la XVI edició, crec que una de les claus del seu èxit és precisament això: la col·laboració conjunta i la implicació d'un gran número d'ens. La participació col·lectiva, juntament amb una política de feina ben feta de llarg recorregut, són els ingredients que fan que any rere any, el festival guanyi més adeptes i deixi amb la boca oberta als seus assistents.

Encara que sigueu pacifistes, us recomano la visita a l'Amfiteatre, per reviure les lluites de gladiadors. A banda d'aprendre sobre tècniques de lluita, armament i vestimenta de protecció, us sorprendrà veure l'espai ple a vessar, amb les vuit-centes persones d'aforament màxim que permet el recinte, embogint dalt les grades.

La mala notícia és que per anar-hi us haureu d'esperar fins l'any vinent. La bona, és que segurament ja s'hi ha començat a treballar i, mentrestant, podeu visitar, per exemple, la Barcino Oriens o l'Arde Lucus, en terres celtes.

Si voleu llegir com un grupet de bloggers vàrem viure el festival, llegiu-ne "el live" de Cafès de Patrimoni.

Cabrablog vol agraïr la seva participació a Tarraco Viva a Cafès de Patrimoni, a l'organització de Tarraco Viva, al brutal Martí Seritjol (fan absoluta!), a Manel R. Granell, a Tarragona Turisme i a Tarragona Cultura.

Salve, amants dels romans!

(Fotografies: Eva Jove)

Va de cine: Unitat didàctica amb "Àngels i dimonis", per a secundària.

Quantes vegades t'han preguntat: "Què és millor: el llibre o la pel·lícula?" I normalment, en la pregunta, ja es dóna per fet que el llibre és l'àngel i que la pel·lícula serà el dimoni. Des d'aquí vull proposar que no es faci més aquesta pregunta. El llibre utilitza uns recursos, un llenguatge i es "consumeix" d'una forma determinada, diferent a com es crea i es visiona un film, per part del públic. L'exemple del que estic dient el trobem en les obres de Dam Brown. Tant bons són els seus llibres com les pel·lícules. Els fans de l'escriptor, sapigueu que el pròxim setembre apareixerà "El símbol perdut", que espero que ens enganxi igual que els altres llibres.
La trama d'"Àngels i dimonis" s'inicia al CERN. Van ser tantes les cartes que van rebre arran de la publicació del llibre, que van insertar un apartat especial a la seva web parlant-ne: http://angelsanddemons.cern.ch/. Pels que no visqueu al Vallès, heu de saber que ben aviat tindrem un CERN -més petit- prop de la UAB.
L'inici de la pel·lícula és un pèl més "fantasma" i espectacular que la "El codi Da Vinci" però a banda d'això, que és del tot prescindible i sobrant, la cinta és molt recomanable. Si us agraden les persecussions en cotxe típiques de les pelis americanes, ja us aviso que les que es fan al mig de Roma, no són el mateix...
Per si encara no esteu convençuts d'anar-la a veure, aquí en teniu el tràiler.
Pel que fa als actors, Tom Hanks repeteix protagonisme, però el seu paper de professor bo, no té massa interès. Jo destacaria el paper interpretat per Ewan McGregor, del qual no us puc dir més, fins que no veigueu la peli. Pel que fa al repartiment femení, com sol ser habitual en el cinema americà, un mer pedaç masclista on, un personatge carent de rellevància en l'argument, es contoneja amb talons i vestit súper ajustat pel Vaticà, on, vull recordar, no es recomana l'entrada al recinte amb roba poc decorosa.
A banda de l'intrigant trama, la pel·lícula em va semblar fantàstica per poder-la utilitzar a secundària (conté alguns continguts durs) per tractar diferents temes didàctics. Per començar amb temes bàsics, a tecnologia, es podria utilitzar a partir del tema del CERN i de la matèria, amb una bateria de preguntes després de veure el film com ara: Què creus que és el CERN? Per a què serveix? Què pensen ells sobre la possibilitat de crear una bomba?, la respiració en altres medis, etc. A Plàstica/Art es podrien preguntar tots els artistes que es mencionen, les pintures i escultures que apareixen, els noms i la vida dels Papes, els noms de les esglésies que es visiten o es citen, les places, èpoques constructives de Roma, etc.
A Batxillerat, es podrien plantejar qüestions més complexes com treballar sobre els Illuminati o altres societats secretes, sobre alguna obra d'art en concret, comparar les dues pel·lícules, estudis comparatius entre Roma i París d'alguna època determinada, la relació dels Papes amb els artistes, sobre arxivística, Galileu, anagrames, simbologia, el sistema d'elecció papal, el paper de la policia suïssa, establir debats sobre ciència i religió, anatomia forense, etc. I així, un llarg etcètera, amb el que motivar els caparrons dels futurs escriptors, actors, gionistes, policies, pilots d'helicopter o historiadors de l'art del país.