Roadsworth, el graffiter de l'ajuntament

Us agradaria travessar per passos de vianants que simulen ser espelmes, vies de tren, catifes vermelles, espardenyes, tubs de crema o flors? Potser els carrers serien més agradables i passejar per ells, molt més divertits!

Un graffiter de Montreal (Canadà), després d'anys d'activitat artística sobre elements de senyalització de la ciutat, va ser arrestat al 2004 i portat a judici acusat de cinquanta-tres càrrecs. Roadsworth s'esperava rebre una forta multa i un expedient penal. Per contra, en part per la pressió popular, va sortir airós del judici: a partir d'aquell moment estava obligat a pintar en els espais públics per ordre judicial. Des de llavors, Rodsworth no ha deixat de treballar.

És ser un artista venut, treballar sota les ordres de la ciutat, tal i com se li pregunta en el documental sobre els fets? On és la línia de llibertat creadora? I on es troba la línia del gamberrisme?

L'artista afirma al final del documental que qui no s'arrisca no aconsegueix mai res. Però és clar, pocs han tingut la seva sort.

Evolució de la percepció del graffiti.

Anys enrere els graffiters eren considerats uns vàndals i uns antisistema. Havien de pintar dins la negra nit, per evitar ser sancionats, i la seva obra es veia sotmesa a un irremeiable anonimat. Des de la simple signatura graffitera monocolor, en una cantonada, fins als més complexos dels dissenys, tots estaven ideats per ser vistos -en gran format -, cridant inexorablement l'atenció.

La perseverança dels seus artistes va fer que, poc a poc, alguns comerciants i ajuntaments, deixessin de repintar en colors neutres els seus espais, en un intent de voler anul·lar el clam i l'expressió artística del carrer. Poc a poc, el paisatge de grans persianes, parets nues i espais inerts varis es van anar transformant en una gran pissarra de combinacions de colors que van tenir la seva pròpia evolució cap a una major complexitat, un augment del color així com dels missatges socials en ells atresorats.

Des de fa un temps, els concursos de graffitis formen part del programa oficial d'algunes festes majors, existeixen botigues especialitzades, trobades professionals com la que es farà en breu i, fins i tot, algun nom propi destacat, com Bansky. Per una vegada, no us recomanaré que acudiu a cap espai concret sinó que, senzillament, aixequeu la vista quan camineu pel carrer o conduïu entre trànsit i semàfors. Mireu les parets que us envoltin, cerqueu en cantonades, tallers i fàbriques abandonades, persianes, espais cívicament ocupats i vorals de rius. Trobeu-hi aquest art, intenteu fer-ne connexions i aviat acabareu amb un graffiti al menjador de casa.

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.