Una de les propietats innegables de tenir gos és que t'obliga a sortir per zones despoblades, a passejar per indrets deshumanitzats i a descobrir fantàstics misteris de la natura. Fa un temps, jo vaig veure un d'aquests misteris, tot passejant al quiso. Misteri perquè encara a data d' avui no sé de què es tracta i perquè l'ajuntament pertinent mai m'ha volgut donar explicacions. Llavors, però, tot s'ha de dir, el color del consistori era un altre i potser l'actual desconeix el gran misteri. Sota uns actuals arbres, temps enrera van obrir-hi com unes grans piscines. L'intriga de saber el què hi farien, era màxima. Al cap de poc, en aquells terrenys, al tocar del riu i lluny de ser una activitat que reportés una clara millora a la població, les piscines es van omplir d'un espès líquid blau "pitufu". El rastre de les piscines va desapèixer ràpidament sota un improvisat bosc artificial. Especulant, no creieu que l'alcalde de turno es va embutxacar una calerada d'alguna empresa per poder enterrar d'amagat allò allà? Jo sí. I si no que demostrin que no és cert. Durant anys, no s'ha pogut veure aigua de l'aixeta a causa de la concentració de nitrats provinents dels purins. Vés que aquests purins no fossin blaus...
