Dissabte 5 de juny: Dia Mundial del Medi Ambient.

Què faràs demà per ajudar al Medi Ambient? Tens moltes possibilitats: plantar un arbre, ensenyar als teus fills a reciclar, anar a comprar amb una bossa reutilitzable, comprar envasos reciclables, sortir en bicicleta, anar a caminar a la muntanya, menjar productes de temporada, aprofitar la llum natural, mesurar el consum de l'aigua,... Intenta fer un petit gest pensant que els teus bésnets o els bésnebots (en cas de solters) podran veure intactes paraïsos naturals!

Carrefour: aquest any sí!

Fa uns anys Carrefour va fer l’intent de que tots els clients usessin bosses reutilitzables. En venien unes de verdes (encara en faig servir una d’aquella època i que no han deixat mai de tenir a la venta) i et feien pagar les blanques, petites, de plàstic. L’iniciativa va acumular moltes crítiques perquè el missatge que es va rebre –amb una certa indignació- va ser només que calia pagar per les bosses de plàstic i pagar també per les reutilitzables, tot i que a altres supermercats també ho feien. A part, com que les queixes van ser tantes, la campanya va durar poc i de seguida van voler que tothom l’oblidés.
Enguany, poc temps després d’aquella desafortunada experiència, han tornat a fer l’intent, però el resultat ha estat més eficaç: una campanya moderna, directa, visual, molt efectiva. A més, el missatge que es reforça és la contribució a la no contaminació i no que cal pagar les bosses a partir d’una data. De nou, pots adquirir unes bosses reutilitzables, que són d’un tamany més “portable”, amb el que alguns metges ja no podran dir que amb les bosses grans reutilitzables no es pot distribuir tant bé el pes i que l’esquena se’n resenteix. D’altra banda, segueixen oferint bosses de plàstic; en aquest cas, però, són biodegradables i que també cal pagar. Els clients hem recepcionat millor la campanya, els hi hem fet cas; però ells continuaran fabricant -emitint CO2-, tant bosses reutilitzables, com bosses de plàstic biodegradable que l’usuari final paguem. Al final, hom no sap del cert si hi ha una intenció real de canvi en pro de l’ecologia o si al darrera de tot plegat, es tracta només d’una estratègia de venta més, de dos nous productes.

Polítiques que maten a la pagesia

En una entrada del 2008, en aquest mateix blog, ja us explicava l'alarmant cas d'expropiació a unes famílies de pagès, de Torelló. Avui us n'explicaré un altre capítol, per què s'aturi la barbàrie, en pro de la vida i del camp.

El meu cosí tenia 29 anys. Era pagès de vocació. Davant l'imminent expropiació de la casa, les terres i les granges, va decidir buscar-se la vida en una altre indret. Treballant a la granja, recentment, va patir un accident i en sis dies va ser mort.

Tot i que les obres estan aturades a causa de la crisi, Incàsol (el braç immobiliari de la Generalitat de Catalunya) segueix publicitant el polígon industrial (suposo que el centre comercial i les cases unifamiliars projectades, les deixarà per més endavant) a la seva web. No us perdeu la reconstrucció en 3D que fan: el sòl industrial aplastant els camps, masies i granges. Brutal. També és un bon acudit el llibre d'estil que han insertat en la web creada especificament per a la qüestió. No tenen desperdici els apartats (on, curiosament, només hi han esrit que palla) 05. "Ambiental.Sostenibilitat" i el 06. "Qualitat paisatgistica".

El més bo de tot, és que Ajuntament i Generalitat, venen el projecte com a una eina contra la crisi en una altra web. Qui ajudarà a totes les famílies expropiades en la seva particular crisi? Rebran les ajudes com han rebut els bancs? Aquest país em fa vergonya.

L'Arquitectura sostenible del present

Vaig mig enganxar a TV3, fa un parell de setmanes, un documental sobre un fantàstic edifici de Nova York, que estava en construcció, almenys, en el moment de fer-se el documental. Era un edifici ecològicament sostenible i autosuficient en la mesura que autogenerava i reaprofitava les seves pròpies energies. Així, amb quatre plaques solars, produïa quasi tota l'energia necessària per donar llum a l'edifici. Per la nit, l'energia acumulada s'aprofitava per produir gel que refrigeraria l'edifici durant el dia següent. A part, tenia quatre dipòsits gegants d'aigua, situats a les façanes, a diferents alçades, que recollirien l'aigua de la pluja que després s'empraria per tots els lavabos i per regar les plantes. Fantàstic, no creieu? Llàstima que aquesta arquitectura del present, que fins i tot sembla futurista, no formi part ja de l'història i no poguem estar parlant ara de l'arquitectura del passat i de la del present. Fa llustres que els humans hauriem d'haver pensat en aquest tipus de construccions, abans de que acabem amb tot! He estat buscant, sense èxit, per la web de "tv3 a la carta" i també pel google de quin edifici es tracta. S'assimilava a la "Hearst Tower" però no ho era. Si us plau, si algú ens pot il·lustrar i algun arquitecte ens pots explicar millor el projecte, li agraïré molt.

Recolzem els grups virtuals reivindicatius!

Teniu facebook? Malgrat algunes polèmiques de protecció de dades, hi veig casos en els que pot ser molt útil. Hi ha grups verdaderament inútils però, d’altres, molt interessants i actius com és el cas de “NO al mobbing rural! Les vaques porten esquella i la merda fa pudor!” o “Suport als pagesos, ramaders i pescadors: per un preu digne!”. Encara que jo no hi tingui res a veure, us convido a visitar-los i, si en compartiu les seves opinions, a unir-vos a la causa. Jo ja ho vaig fer. Espero que algun dia ben proper les seves reivindicacions serveixin per alguna cosa!

Torelló no és Marbella

L’ajuntament de Torelló amb conxorxa (més que no pas en consorci) amb Incasol, fa un temps que vol expropiar uns terrenys a 25 famílies d’aquesta població per fer-hi un polígon industrial.
Al 2005 ja van patir una “petita” expropiació al mateix lloc per fer-hi una carretera (l’eix Vic - Olot) per la qual van rebre una quantitat irrisòria d'euros per metre quadrat, de l'ordre d'uns 24 euros el metre quadrat. Llavors, ningú s'imaginava que els hi voldrien expropiar totes les propietats! En una reunió al 2006 Incasol va mencionar que el projecte s'havia definit al 1999, però ningú en va informar...
Si visiteu la web d'Incasol veureu que en el seu apartat "Què fem?" hi ha un paràgraf que resa: "INCASÒL s'ha dotat del Programa de sòl a fi d'establir les noves pautes de creixement urbanístic com una eina al servei d'un model de país, al servei d'un creixement econòmic sostenible i, principalment, al servei de les persones". En el cas de Torelló, evidentment, no és així, sinó tot al contrari. Torelló ja té zones industrials però ells han decidit que cal que en tingui 3 zones més, expropiant la totalitat de l’extensió de terreny d'activitat agrícola/rural fins ara, requalificar-la i convertir-la en terreny industrial amb el qual guanyaran una suma desorbitada de diners, malgrat vulguin emmascarar aquest fet. Això és servei a les persones? Això és sostenible? Model de país? Jo no vull un país així!! Això és una estafa!
Poc després hem sabut que, a més, volen construïr un gran centre comercial, amb restaurant i benzinera i un conjunt de cases unifamiliars. No penseu què és ridículament surrealista i absurd? El cas més alarmant és el d’una família de tres persones que amb aquesta expropiació perderan la seva casa, les seves granges, els seus cultius, els seus animals i en definitiva, el seu modus vivendi per sempre, a canvi d’una suma ridícula i simbòlica de diners.
Evidentment em manifesto obertament en contra d’aquesta expropiació, que representa la "ocupació legal" dels béns dels treballadors: l’administració “entra”, “ocupa” les teves terres, “canvia el pany” i s’enriqueix, deixant el propietari al carrer!
Deixa els teus comentaris sobre aquest tema o envia un correu.

Tots som de pagès!

Per molt que ens entestem en negar-ho o en pensar que és impossible, el cert és que tots som de pagès, en el sentit que tots vivim del món agrari, de camp i de pagès. Ens alimentem del camp, dels productes de la terra, visquem on visquem. Essent així, no puc entendre com la societat menystenim aquesta activitat i com les polítiques de diferents organismes s'encaminen, des de fa temps, a soterrar la pagesia, la ramaderia i la pesca i, amb elles, a tots els pagesos, ramaders i petits pescadors, en pro de la indústria que, segons ells, representa la màxima expressió del progrés i la modernitat. Un "progrés" que es paga amb un impacte medi ambiental brutal per una banda i, per l'altra, asfixiant al pagès i al consumidor amb barbaritats com que rebin 2 cèntims per litre de llet que venen i el consumidor en paguem una mitjana d' un euro o que cobrin si fa no fa el mateix per un kilo de préssecs però el consumidor final ens els trobem al mercat a 3,98 euros. Estic cansada d'aquest fals progrés que, ara mateix està donant pel sac a molts treballadors de multinacionals (Seat, Nissan, etc...). La veritat, no m'imagino a nigú, en pocs anys, menjant cargols metàl.lics sobrers o plàstics en sobrestock...

Les misterioses piscines de color blau...

Una de les propietats innegables de tenir gos és que t'obliga a sortir per zones despoblades, a passejar per indrets deshumanitzats i a descobrir fantàstics misteris de la natura. Fa un temps, jo vaig veure un d'aquests misteris, tot passejant al quiso. Misteri perquè encara a data d' avui no sé de què es tracta i perquè l'ajuntament pertinent mai m'ha volgut donar explicacions. Llavors, però, tot s'ha de dir, el color del consistori era un altre i potser l'actual desconeix el gran misteri. Sota uns actuals arbres, temps enrera van obrir-hi com unes grans piscines. L'intriga de saber el què hi farien, era màxima. Al cap de poc, en aquells terrenys, al tocar del riu i lluny de ser una activitat que reportés una clara millora a la població, les piscines es van omplir d'un espès líquid blau "pitufu". El rastre de les piscines va desapèixer ràpidament sota un improvisat bosc artificial. Especulant, no creieu que l'alcalde de turno es va embutxacar una calerada d'alguna empresa per poder enterrar d'amagat allò allà? Jo sí. I si no que demostrin que no és cert. Durant anys, no s'ha pogut veure aigua de l'aixeta a causa de la concentració de nitrats provinents dels purins. Vés que aquests purins no fossin blaus...

Transport públic només pels treballadors

Ja fa temps que cada matí, anxovada al metro, penso que s’haurien de prohibir els avions privats en pro de l’ utilització del transport públic, però per a tots. Són indecents i no pot ser que fins i tot la cantant més “petarda” de turno tingui el seu capritx privat. Però és la cançó de sempre: el transport públic sembla que només sigui pels pobres treballadors, les seves respectives campanyes publicitàries, a l’igual que les de respecte pel medi ambient. Sembla que només nosaltres haguem de salvar el planeta mentre els rics no escatimen, tampoc, en passar-se l’ecologia i el civisme pel forro. Penso que pocs polítics i pocs empresaris -entre ells, publicistes- deuen agafar el metro... Vegeu sinó l’increïble reportatge de l’ “Entre Línies”.

Desconstrucció de l'atur

Sembla ser que l’atur augmenta a causa de la crisi econòmica. La majoria dels aturats provenen del sector del “totxo” que, al petar la bombolla immobiliària (per fi!), s’han vist avocats, sobtadament, a la realitat que feia temps que sabíem: massa construcció d’habitatge nou en comptes de rehabilitar i ocupar espais abandonats sobrers. Hi ha, però, una fórmula per aturar aquest atur i, fins i tot, reduïr-lo dràsticament: es tracta d’emplear tots aquests obrers de la construcció en una nova obra: en comptes de construïr, de DESCONSTRUIR. És simple, el govern pot fer un megacontracte per “Desobra i servei”: dividir el territori per zones i montar brigades que comencin a desconstruir tots els habitatges (només ocupats uns escassos 15 dies l’any) de la costa de tot el Merditerrani (sí, amb "r") i també que comencin a “desobrar” les mal anomenades “urbanitzacions” que es troben al bell mig del no res, sobretot de la zona de Múrcia. Jo calculo que, amb l’abast de la zona costanera Merditerrània i totes les urbanitzacions fantasmes existents, es pot donar feina a tots els aturats del país durant ben bé, dos anys. Això sí, el material, tot ben recollidet i separadet per a reciclar després.