5 anys sense Armand Quintana.

22 de gener del 2010. Ja fa cinc anys que els capricis de la vida van fer que l’Armand, deixés de viure-la.

Per molt temps que passi, de les persones que apreciem, per sort, sempre ens queda la memòria i els bons records.

L’Armand Quintana forma part d’un petit bocí de la meva vida, és un dels meus grans tresors de record.

Havia guanyat un premi literari i, a part d’un premi econòmic tant per l’escola com per mi, l’Armand va llegir el meu conte per la televisió comarcal.

Tot i que recordo l’alegria del premi, tinc gravada a la retina l’Armand amb el meu conte entre les seves mans, la veu greu de l’Armand llegint-lo, pausadament, fent totes i cadascuna de les comes que jo havia escrit. Des de llavors, l'Armand em va fascinar.


Armand, allà on siguis, et tindré en la meva memòria, fins que la vida també se m’endugui a mi. Espero que allà puguem continuar escrivint i llegint, com hem fet sempre; que, després dels records, és el què ens queda...

L'estrany menú del dia...

Heu menjat mai uns macaro? I uns macarnis? O potser uns macarmis?
Segur que mai us heu deleïtat amb el fantàstic piscado del día... I què dir de la divertidíssima sepyaalablancha -tot junt-. Menys mal que las croquetas devien ser bones!
(fés click sobre la imatge per veure-la ampliada)

Estació de joc?

Només cal que pareu atenció a l'anunci...

2009: l'any en què guanyaren les adoberies de Vic!

S'ha acabat ja el 2009. L'any en el que, una vegada més, el moviment ciutadà ha fet que canviessin les coses.

Desafortunadament, com ja fa uns mesos que es comença a saber de forma més generalitzada, alguns polítics només accedeixen al poder per enriquir les seves pròpies arques personals i destruïr el patrimoni que és de tots.

Un d'aquests casos, com tants d'altres pobles, és el de l'Ajuntament de Vic. Volien destruïr una zona històrica i quasi única a Catalunya per construïr-hi uns pisos de luxe (malauradament, no és el primer cas a Vic). Estem parlant de les adoberies (feu click sobre la foto, per veure-la ampliada). Feia anys que existia el projecte, perillant la seva destrucció per sempre. El conjunt arquitectònic de les adoberies és d'època medieval (aquí rau la principal importància del lloc) però es pensa que l'enclavament podria haver estat ja escollit i emprat pels romans. Aquesta teoria, però, no s'ha pogut confirmar del tot, encara.

Des del 2007 que existia una plataforma ciutadana que defensava la seva recuperació i no destrucció. La seva incansable lluita ha fet que, dos anys després, les adoberies de Vic s'haguin convertit en BCIN, és a dir, en Be Cultural d'Interès Nacional. Podeu llegir-ne l'anunci i l'acord de la Generalitat, clickant aquí.

De cara al 2010, demano un desig: que les adoberies puguin tenir un nou projecte a sobre, però, en aquest cas, que sigui per la seva restauració, consolidació, remodelació i museització perquè, a partir d'aquest any, tots en poguem gaudir.

Per les adoberies de Vic i per tots vosaltres: feliç 2010!

Som una colla d'innocents!!

Que en som, d'innocents, tots els ciutadans! Sobretot, aquest darrer any!

Sense excepció, ens haviem cregut en els ajuts de Zapatero, en l'Estatut, que els preus dels pisos baixarien, que Renfe funcionaria, que no existia la corrupció en el noste país, que erem millors, potser, que qualsevol altre país de Sudamèrica...

Tant és el color que governi, tant és de quin nivell polític estiguem parlant, seguim essent un país de pandereta, castanyoles, salses vàries i república bananera!

Em feia il·lusió fer els divuit anys per poder votar, però ara ja n'he perdut les ganes. Que innocent... sort que encara crec que en la mobilització ciutadana, aquesta que fa que es recullin molts diners per les maratons solidàries, aturar projectes municipals de destrucció de patrimoni o que truquin a un canal de televisió després de veure el drama d'una dona, en un programa. Els ciutadans fa un temps que hem canviat; potser els innocents són els polítics, que no han sabut adaptar-se als nous temps. Això sí que és un vertader drama!

El dia sense notícies -impreses-.

Avui és un dels tres dies de l'any que no hi ha diaris "del dia" al carrer i que, per tant, molts quioscos i llibreries, decideixen tancar, per tenir un dia festiu. És una d'aquelles coses que ens provoquen "amnèsies" a la majoria dels habitants, junt amb quin dia toca canviar l'hora, quin any va ser el de la última gran nevada, si l'any passat el fred va venir abans o què vàrem menjar ahir.

Malgrat els dies festius, les webs dels diaris, continuen actualitzant les notícies d'última hora, com l'atemptat contra una avió a Detroit. No ha passat res, és Nadal...

Les televisions, en canvi, continuen mig reciclant els seus continguts, emetent els mateixos reportatges a la nit que al migdia, fins i tot incluint notícies, atenció, culturals! i passant notícies de fa dos dies, com el divertit atac al Papa, just abans d'iniciar la Missa del Gall i en el que un cardenal francès, ha rebut d'un fèmur i haurà de ser operat. Estic esperant que "El follonero" reiniciï la seva programació habitual i ens deixi a tots en ridícul quan ens mostri que, la fanàtica que fa dos anys que intenta tocar al Papa, vestida de vermell, és una actriu que ell ha contractat.

Ja és Nadal?

Com passen els dies, les setmanes i els anys! Ja torna a ser Nadal.

Uns dies en els que, el 65% per cent dels espectadors dels "Matins" de TV3, sí creuen en l'esperit nadalenc. Malgrat la crisi econòmica d'aquest any, malgrat la crisi política, la pobresa accentuada, les guerres que no s'aturen, les armes que no paren, violacions de drets i llibertats... segueix sent Nadal. La mateixa dèria consumista, la sals de fruita, la loteria, la factura astronòmica de la llum, el pessebre, l'arbre, el tió, el pare noël, els elfs i els reis, formen part dels nostres Nadals.

Malgrat hi hagi gent que no li agradin les festes, ni estar amb la família, és Nadal al voltant.
Els ateus aferrissats, intentarem gaudir de les merescudes vacances, del bon menjar, de la família, dels amics, dels regals fets amb amor i de la neu. Bon Nadal a tots!