Crec que ningú pot dir que no ha tingut de company a la seva empresa un comercial o n'ha conegut algun d'aprop. Actualment hi ha dos tipus de comercials: els de l'antiga escola i els joves comercials (parlarem d'ells en una altra entrega).
Els comercials senior solen anar amb traje per fora però no el saben portar per dins. N'hi ha de curiosos que porten "peluquín", que els hi fa pudor l'alè, que porten un escuradents penjant, als qui li cauen els pantalons, porten les sabates brutes, es graten "allà", amb la camisa plena de "rodanxes" o que abans de visitar-te han menjat fideuà amb una muntanya d'all-i-oli més gran que de fideus. La principal característica, però, és que parlen pels descosits. Parlen, parlen, parlen ja que és l'eïna que utilitzen per portar a terme el seu objectiu: no marxar de casa el client sense una comanda sota el braç. I si convé parlar de "xatis", en parlen i si convé fer-se temporalment del Madrid, s'hi fan i, sense escrúpols, es vendrien a la seva pròpia mare, el què l'empresa no té en stock o allò que encara no està inventat. Xerren tant que quasi perforen els timpans i ratllen el mal gust. Parlen alt i riuen més alt encara. Quan parlen per telèfon, criden el doble, perquè arribi bé "l'onda": "Demà te'n porto jo mateix 50" i resulta que només n'hi ha 20... Promeses i bones paraules. Promeses, promeses, mentides i més bones paraules encara. No tenen mesura. Són uns addictes a l'engany. Fum, terminis que no es poden cumplir, irrealitat. Paraules. Deuen ser tots hiperactius! No venen el que haurien de vendre ni el què sí hi ha al magatzem. "Vingui un moment" Paraules, paraules. "Adeusiau". "Bon dia". Paraules, paraules. "Contractat. Vostè té el nostre perfil!".
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada