Si ets bon treballador, bona persona, dona o les tres coses alhora, mai sereu caps de departament. Nou de cada deu caps de departament són homes. Deu de cada deu tenen més de quaranta anys. I deu de cada deu no saben idiomes i escriuen a l'ordinador fent servir només dos dits i escrivint a una increïble velocitat de tres pulsacions per minut. Tot i que no figuri en el seu contracte, la seva categoria s'ha creat per donar cabuda a un perfil de persona ja madura de mentalitat, amb poques llums i poca voluntat d'innovar. Els seus principals objectius són dos: assistir, en cos, a les reunions de direcció i ser les titelles del gerent que els dominarà per tal de que "matxaquin" o culpabilitzin als treballadors del seu equip continuament, contribueixin al seu rentat de cervell corporatiu i els diguin que no el hi apujaran el sou ni tindran cap mena de benefici encara que sí que hauran de treballar més hores, sobretot, les dones. Malgrat no rascar bola en la feina, sol ser un tipus moldejable, manejable, dòcil i obedient de les directrius de l'empresa. I tot, perquè aspira, encara, a un ascens. Un ascens que, només vol dir, un trasllat a Àsia o a Sud-amèrica. Quan? En el moment que el gerent veu el menor símptoma de la seva inutilitat, és a dir, que ja que no imposa suficient política del terror als seus col·laboradors.
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada