![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoB0ZVe5GatyjqOEGVJDxfd6Vtw-i258R4SGHV9YT9Hg9RziegqOkmxbKZTHwiUYsWPerIHgEwPSft5TkVFIhQr-f8qRJwZwLHUA7RNIjnv8zVCBMoYK_rSQLLhMw39c2fi6Sndaw2J5R9/s200/farenheit.jpg)
Les retrospectives dels artistes sempre resulten interessants per doble partida: per un cantó, per gaudir de la pròpia obra en sí i, per l’altre, perquè en un espai més o menys reduït, pots fer-te una idea de la seva evolució i del seu tarannà. Assistir a la inauguració d’una retrospectiva amb la presència del propi artista, el seu valor és al quadrat. I quan parlem d’Elisa Arimany, tot plegat es triplica. Fa anys que coneixia l’escultura de l’artista de gran format però no havia tingut el plaer d’assaborir la seva petita escultura: de la figuració sui-generis de sentiments a l’abstracció dels materials i les línies rectes per proposar-nos plàsticament tota una filosofia de veure la vida. La podeu veure fins al 10 de maig. Si en voleu saber més, visiteu el seu blog: http://elisaarimany.blogspot.com/ i, pròximament, una ressenya ampliada de la seva obra en aquest mateix blog.
1 comentari:
http://www.juliacastro.es/ si pots entrar al blog de na julia crec que t'agradarà!....., val la pena!.
Publica un comentari a l'entrada