Anem a tocar la sagrada vaca intocable: el gerent de l'empresa privada.
Sol ser home, de mitjana edat, mesquí, faldiller i sense escrúpuls. Casat però embolicant-se amb les seves treballadores per aconseguir un doble efecte: per una banda, la desitjada caneta a l'aire i, per altra, el que més li interessa: extreure informació de manera poc ètica, immoral i deslleial a la jove sense estudis que s'ha enamorat d'ell. Ell li promet que deixarà la serva dona i abandonarà família i fills per ella, li montarà un pis i li comprarà un cotxe. Tot té un preu, pensa. Ella, mentre, es posa les seves joïes, parla, ascendeix i se li obre de cames. El gerent, ho vol controlar tot; d'aquesta manera, no deixa que els seus caps de departament dirigeixin, els manega com a simples titelles.
Sopars, cotxes, roba, amants i viatges d'empresa, tot és possible mentre diguem a la plantilla que és del tot necessari que sigui solidària i per salvar llocs de treball estiguin uns mesos sense cobrar i a partir d'ara el seu salari sigui encara més baix.
De reunió en reunió, viu vint hores al dia dins l'empresa, set dies a la setmana, no dina, no fa mai vacances, no es posa mai malalt i quan es mor el seu propi pare, li demana a una de les seves secretàries que hi enviï unes flors. No us enganyeu, no és que sigui treballador, tan sols és que va empastillat i vol quedar bé amb l'amo de la multinacional, que està a més de tres mil kilòmetres de distància (pura imatge).
No suporta les crítiques, ni tan sols les constructives. Es pensa que ell -la seva pròpia persona- és el millor, que no cal canviar ni pensar, ni millorar. És com el rei sol. Sovint se'l veu donant voltes per la fàbrica, com un llop ferit, intentant evitar que en els passadissos es conspiri contra la seva aferrissada i dictorial política del terror i de l'amenaça constant.
Malauradament, encara no es troba en la llista d'espècies en extinció.
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
Sol ser home, de mitjana edat, mesquí, faldiller i sense escrúpuls. Casat però embolicant-se amb les seves treballadores per aconseguir un doble efecte: per una banda, la desitjada caneta a l'aire i, per altra, el que més li interessa: extreure informació de manera poc ètica, immoral i deslleial a la jove sense estudis que s'ha enamorat d'ell. Ell li promet que deixarà la serva dona i abandonarà família i fills per ella, li montarà un pis i li comprarà un cotxe. Tot té un preu, pensa. Ella, mentre, es posa les seves joïes, parla, ascendeix i se li obre de cames. El gerent, ho vol controlar tot; d'aquesta manera, no deixa que els seus caps de departament dirigeixin, els manega com a simples titelles.
Sopars, cotxes, roba, amants i viatges d'empresa, tot és possible mentre diguem a la plantilla que és del tot necessari que sigui solidària i per salvar llocs de treball estiguin uns mesos sense cobrar i a partir d'ara el seu salari sigui encara més baix.
De reunió en reunió, viu vint hores al dia dins l'empresa, set dies a la setmana, no dina, no fa mai vacances, no es posa mai malalt i quan es mor el seu propi pare, li demana a una de les seves secretàries que hi enviï unes flors. No us enganyeu, no és que sigui treballador, tan sols és que va empastillat i vol quedar bé amb l'amo de la multinacional, que està a més de tres mil kilòmetres de distància (pura imatge).
No suporta les crítiques, ni tan sols les constructives. Es pensa que ell -la seva pròpia persona- és el millor, que no cal canviar ni pensar, ni millorar. És com el rei sol. Sovint se'l veu donant voltes per la fàbrica, com un llop ferit, intentant evitar que en els passadissos es conspiri contra la seva aferrissada i dictorial política del terror i de l'amenaça constant.
Malauradament, encara no es troba en la llista d'espècies en extinció.
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada