Contractat: tens el nostre perfil! (VII): el gerent.

Anem a tocar la sagrada vaca intocable: el gerent de l'empresa privada.
Sol ser home, de mitjana edat, mesquí, faldiller i sense escrúpuls. Casat però embolicant-se amb les seves treballadores per aconseguir un doble efecte: per una banda, la desitjada caneta a l'aire i, per altra, el que més li interessa: extreure informació de manera poc ètica, immoral i deslleial a la jove sense estudis que s'ha enamorat d'ell. Ell li promet que deixarà la serva dona i abandonarà família i fills per ella, li montarà un pis i li comprarà un cotxe. Tot té un preu, pensa. Ella, mentre, es posa les seves joïes, parla, ascendeix i se li obre de cames. El gerent, ho vol controlar tot; d'aquesta manera, no deixa que els seus caps de departament dirigeixin, els manega com a simples titelles.
Sopars, cotxes, roba, amants i viatges d'empresa, tot és possible mentre diguem a la plantilla que és del tot necessari que sigui solidària i per salvar llocs de treball estiguin uns mesos sense cobrar i a partir d'ara el seu salari sigui encara més baix.
De reunió en reunió, viu vint hores al dia dins l'empresa, set dies a la setmana, no dina, no fa mai vacances, no es posa mai malalt i quan es mor el seu propi pare, li demana a una de les seves secretàries que hi enviï unes flors. No us enganyeu, no és que sigui treballador, tan sols és que va empastillat i vol quedar bé amb l'amo de la multinacional, que està a més de tres mil kilòmetres de distància (pura imatge).
No suporta les crítiques, ni tan sols les constructives. Es pensa que ell -la seva pròpia persona- és el millor, que no cal canviar ni pensar, ni millorar. És com el rei sol. Sovint se'l veu donant voltes per la fàbrica, com un llop ferit, intentant evitar que en els passadissos es conspiri contra la seva aferrissada i dictorial política del terror i de l'amenaça constant.
Malauradament, encara no es troba en la llista d'espècies en extinció.





Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Contractat: tens el nostre perfil! (VI): la barbie

Vivim en un món extremadament materialista i exageradament consumista d'artefactes absurds i objectes innecessaris que només fan que generar tones diàries de residus plàstics, entre d'altres. La vacuïtat es personifica en els nostres llocs de treball amb la "barbie" que qui més qui menys té o ha tingut de companya.
Solen ser dones i solen tenir un aspecte físic agradable. Si fessim una enquesta entre els homes de l'empresa, i la resposta "té un físic agradable" fós la menys "efusiva", aquesta no seria la que tindria el percentatge més alt com a resposta escollida ("No te digo ná y te lo digo tó"). És segurament degut a aquest físic tant "despampanant" (i, normalmet, coincideix que també és "desbordant") que curiosament, seeeempre arriben tard. Arribar a l'hora i cumplir amb el teu horari és un dels deures dels treballadors, però, curiosament també, mai ningú els hi diu res ni els hi crida l'atenció. Crec que en el seu contracte laboral no hi tenen cap categoria professional. A la casella de "categoria" de la nòmina hi diu: exhibicionista voluntària. Casualment, la seva productivitat és baixa i el rendiment, servei, esforç i aportació nuls. No solen ser ni simpàtiques ni bones companyes ni bones persones. Simplement, només es relacionen amb els homes de rang més alt, tot i estar, professionalment, en l'escalafó més baix. Si en algun moment concret han de parlar amb alguna dona, ho fan mentre es llimen les ungles o es repassen l'eye-liner. Un dia com un altre, arribes -puntual- al teu lloc de treball i hi ha un comunicat: l'han ascendit a "algo" manager. Si et fan "algo" amanger, és que has triumfat, socialment, a la vida. Ningú s'ho acaba de creure, és el tema del dia, però és així. A la setmana següent, amb un sentiment corporatiu que et surt per les orelles, reps la gran notícia: la barbie ha fotut el "braguetasso" amb el jefe!!: el tio ha deixat la dona, la canalla, li ha comprat un cotxe, un pis, l'ha prejubilat i a viure! I com que l'empresa no pot sobreviure sense barbies, contracten a la següent, el mateix dia de saber-se la notícia. Només hi ha una frase a l'hora de dinar: "Si és que ja es veia venir..."


Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Contractat: tens el nostre perfil! (V): el comercial junior.

Continuem amb el nostre tema dels perfils laborals "curiosos". Haviem parlat ja, en una entrada anterior, del comercial sènior. En aquesta ocasió parlarem sobre els comercials júnior, altrament anomenats "pipiolos".
Solen ser nois, alts i escarransits, d'uns divuit anys d'edat. Perfectament trajats, engominats i perfumats. Solen portar aros o brillants a ambdues orelles (en un etern homenatge a Guti), gruixuts "no me olvides" de plata i varis anells. El Sant Crist d'or o el mig cor penjant del coll és variable. S'acaben de treure el carnet però condueixen un mercedes o un bmw. Escanyolits i encara imberbes, ja han fet fet de repartidors, missatgers, soldadors, fontaners, pintors, forners, pastissers, cambrers, de mecànic en un taller de cotxes tunnejats i de venedors d'assegurances, la feina que els catapulta al sector comercial d'alt nivell, ja que acaben de començar però ja cobren tres mil euros al mes. Només s'han de vestir amb traje (fàcil) i han de memoritzar totes les frases tòpiques -ja passades de moda totalment- per intentar vendre (això ja és més complicat), tipus "jo en tinc un d'igual a casa", "si jo fós de vostè, no m'ho pensaria més", o "senyora, jo no l'enganyo". Per sort, haig de dir també, que últimament, vàries empreses professionals estant reclutant per aquestes tasques, competents enginyers que saben quin producte venen, saben del què parlen i com resoldre incidències. Us emplaço a llegir les noves entregues de "Contractat: tens el nostre perfil!".

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Contractat: tens el nostre perfil! (IV): la senyora de la neteja d'empresa

Normalment totes són simpàtiques i, alhora, amb la seva gràcia, fan que els hi expliquis la teva vida personal al primer dia. Per si no us hi heu fixat, netegen poc i ràpid i no són senyores de la neteja, en realitat són agents secrets. Porten implantats uns microxips al cervell de memòria gigagegant, on tenen emmgatzemades totes les fitxes de tot el personal amb totes les seves dades: si està casat, si té nòvio, el número i el sexe de fills, si separa les deixalles que genera durant el dia, si ordena els bolígrafs per tamany o colors, etc. Encara que no les vegis, les sents venir perquè a banda de la bata de ratlles i els mitjons blancs doblats, porten esclops d'ortopèdia. Un gran col·lectiu i cadascuna amb la seva particular història: la que té un nen de sis anys i el marit begut la pegava o la que, justament, té un fill de la teva edat que com que no té nòvia vol que coneguis i que treballa en un lloc d'aparent prestigi. Mentre passes fotos del fill de metro noranta vestit de traje en un casament, t'adones que tu també saps bastantes coses d'elles...

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Contractat: tens el nostre perfil! (III): el cap de departament.

Si ets bon treballador, bona persona, dona o les tres coses alhora, mai sereu caps de departament. Nou de cada deu caps de departament són homes. Deu de cada deu tenen més de quaranta anys. I deu de cada deu no saben idiomes i escriuen a l'ordinador fent servir només dos dits i escrivint a una increïble velocitat de tres pulsacions per minut. Tot i que no figuri en el seu contracte, la seva categoria s'ha creat per donar cabuda a un perfil de persona ja madura de mentalitat, amb poques llums i poca voluntat d'innovar. Els seus principals objectius són dos: assistir, en cos, a les reunions de direcció i ser les titelles del gerent que els dominarà per tal de que "matxaquin" o culpabilitzin als treballadors del seu equip continuament, contribueixin al seu rentat de cervell corporatiu i els diguin que no el hi apujaran el sou ni tindran cap mena de benefici encara que sí que hauran de treballar més hores, sobretot, les dones. Malgrat no rascar bola en la feina, sol ser un tipus moldejable, manejable, dòcil i obedient de les directrius de l'empresa. I tot, perquè aspira, encara, a un ascens. Un ascens que, només vol dir, un trasllat a Àsia o a Sud-amèrica. Quan? En el moment que el gerent veu el menor símptoma de la seva inutilitat, és a dir, que ja que no imposa suficient política del terror als seus col·laboradors.

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.