Com m’agrada i que interessant trobo passejar pels grans parcs de les ciutats, un dia ben d’hora al matí. Absent totalment de turistes, la fauna que hi habita solen ser els darrers sense sostre, els primers pipis del dia dels gossos matiners i la gent que fa verdaderament esport.
Alguns dels parcs són mundialment famosos i d’altres, com el d’Indro Montanelli (una escultura seva fa de guàrdia d’una de les entrades, mostrant-nos la seva incansable i compromesa actitud d’home de lletres) de Milà, no apareixen quasi ni en els mapes. Aquest desconegut parc és tant bonic com ho pugui ser qualsevol altre dels reconeguts, amb una antiga casa senyorial transformada en “niu” infantil, un Palazzo on la gent s'hi va a casar i unes altres estances reconvertides en un laboratori de didàctica de la biologia. Una de les perletes del parc arriba amb la vesprada: un autèntic xiringuito chill out a mode eivissenc, on podreu gaudir del famós aperitiu milanès.
El millor de tot, és que aquest no és l’únic parc de la ciutat. El parc Sempione ens regala un bell passeig amb la seva arena romana i el seu record als afusellats l’any 1943, en aquest mateix punt. Envoltat d’arquitectura neoclàssica (inclòs l’Arco de la Pace), veiem la part del darrera del Castello Sforza, des d’allà estant. Situada al costat d’un local nocturn, l’autèntica joïa arriba de la mà de la coneguda Triennale di Milano, un veritable santuari al disseny, -com cap altre- on, fins i tot els seus banys, tenen signatura.
Quin altre parc urbà coneixeu que combini segles d'història i integri natura i cultura d'aquesta manera?
Milà també és verd, florit, tranquil i això m’agrada.
6 comentaris:
No connec Milà més enllà d'haver estat d passada. Com afionat a l'òpera q sóc, m'encantaria anar-hi per escoltar Norma d Bellinni, la meva òpera preferida. Però tinc d reconèixer q llegint els teus sempre sensibles comentaris d Milà, me n'hi aniria a fer-hi un stage ara mateix. Avui parles d'un parc romàntic mescla d natura i romanticisme q de deu ser un goig, d'aquests parcs senzills, plens d'història i petits racons on fruir d la lectura o dels secrets preuats d l'amor. Parcs plens d vida i de petites històries i drames mundans. Prometo el proper cop q passi -per allà d fer una estada i buscar tots aquests racons q tan meravellosament descrius. Pep_Costa
Benvolgut Pep,
Moltes gràcies per deixar el teu comentari al blog.
Sense dubte, Milà és una ciutat interessant, no només culturalment. L'Scala (http://www.teatroallascala.org/it/scopri/museo-teatrale/visita-museo.html), per si hi vols anar, a més, ofereix visites guiades en grups reduits, força especials.
Aquests dos parcs, tot i que desconeguts i anònims al món, combinen segles d'història i molta poesia en el seu interior. Uns pulmons on hi reixeixen la trama social i que destil·len l'ànima i el tarannà obert de Milà.
Gràcies per continuar llegint Cabrablog!
L'esapi on viu la meva mare podria ser un macro parc inter-urbà, de fet està considerat parc natural i resta a ser descobert entre les poblacions de Santa Coloma, Badalona, Montcada i Sant Fost.... però ja havia estat descobert pels ìbers, deixant petites construccions......, només cal que tothom sigui respectuós amb aquest parc de la serralada de marina, el respectin..... millorant la convivència entre tots els animals que allà hi viuen i els homes que l'habitem!..... tìtol de propietat inclós!.
Benvolgut Joan:
La teva mare deu viure en un paratge excepcional!
Que el disfruteu!
ho és!..... de fet, el dia que vulguis estàs convidada a venir a visitar la finca..... que tè una mica d'història..... , de fet al relat ja vaig fer un comentari al respecte...., el nom de la casa és Can Pons, va estar construïda per pol·lítics catalans de principis del s.XX, de fet eren famílies benestants catalano-aragonesses, de fet, en Luis Buñuel era cosí dels antics propietaris de la casa. Els meus pares la van comprar al 1970, i tras unes reformes (creiem que molt ben conduïdes) hem recuperat part del paisatge de com era abans, només ens cal recuperar part de la vinya que cobria les terres hermes d'ara. A part de les estades que va fer en Buñuel, el nostre vehí era Juan Ramon Masoliver, un conegut crític literari, cosí de Buñuel....., amic de Dalí, i de tots els poetes i escriptors del s.XX., ara hem adaptat una part de la casa i alguns jardins i la part de la piscina per poder fer esdeveniments...... com bodes o qualsevol celebració....., i sí.... el paratge/paisatge és espectacular!..... a cinc minuts de barcelona...........
Llogueu aquesta casa per esdeveniments?
Publica un comentari a l'entrada