Publicitat (IV): pàgines esgrogueides

Estem acostumats a la publicitat estèticament agradable i sexy. Ara mateix, però, les "pàgines de color llimona" ens conviden a fer una volta en limousine amb Pablo Motos. Home... respecto al presentador (tot i que últimament el seu programa de televisió ja comença a cansar i em carrega que sempre vulgui acaparar els números dels seus col·laboradors ) però... posats a imaginar desperts, el primer home que em ve al cap per voltar amb limousine, fantasejant, no és precisament ell ni res que se li assimili. I, per descomptat, l'anunci no em motiva gens a fer servir les "pàgines de color llimona". Per tant, publicitat del tot ineficaç. Que la retirin ja perquè, a més, és una pèl cutre.

Contractat: tens el nostre perfil! (IV): la senyora de la neteja d'empresa

Normalment totes són simpàtiques i, alhora, amb la seva gràcia, fan que els hi expliquis la teva vida personal al primer dia. Per si no us hi heu fixat, netegen poc i ràpid i no són senyores de la neteja, en realitat són agents secrets. Porten implantats uns microxips al cervell de memòria gigagegant, on tenen emmgatzemades totes les fitxes de tot el personal amb totes les seves dades: si està casat, si té nòvio, el número i el sexe de fills, si separa les deixalles que genera durant el dia, si ordena els bolígrafs per tamany o colors, etc. Encara que no les vegis, les sents venir perquè a banda de la bata de ratlles i els mitjons blancs doblats, porten esclops d'ortopèdia. Un gran col·lectiu i cadascuna amb la seva particular història: la que té un nen de sis anys i el marit begut la pegava o la que, justament, té un fill de la teva edat que com que no té nòvia vol que coneguis i que treballa en un lloc d'aparent prestigi. Mentre passes fotos del fill de metro noranta vestit de traje en un casament, t'adones que tu també saps bastantes coses d'elles...

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Vol directe de Guantanamo a Espanya

Se m'han quedat els ulls com taronges! Quin avantatge deu haver negociat Espanya per acollir els presoners de Guantanamo? Venint dels USA i tenint en compte que ja fa temps que les hamburgueses les tenim aquí, sospito que l'intercanvi no pot res de bo... No vull que en el mateix avió hi vinguin armes! I a on s'allotjaran? Els obligaran a quedar-se in perpetuam aquí o tindran lliure moviment? Qui fletarà l'avió? Dani, amic!: el dia que vinguin, segurament, no podràs deixar passar ni l'avió de la Mariah Carey!

Publicitat (III): la nova campanya de Tramvia

En l'època en la que estem en que les cases de canvis i empenyoraments estan fent l'agost i el cobrador del frac i la pantera rosa treballen més que mai, Tramvia acaba de treure una espectacular campanya de publicitat; i dic espectacular per varis motius, com veureu. Per començar, el gran desplegament en el que no han escatimat res: banderoles, pòsters, tríptics, els vidres de les parades... i tot a tot color! I a arreu la persona que apareix són sempre homes. El lema és el següent: "si no valides, no funciona". I jo em pregunto: Tramvia ha comptabilitzat el cost de les persones que no fitxen? Si és així, on és aquesta dada? En tot cas, imagino que són diners que deixen de guanyar, no diners que perden. La campanya que pagarem entre tots, està realment justificada? El seu cost és menor que els cost de la gent que no fitxa? Quin és el seu import? I sí, a la gent que no fitxa, sí que li funciona a final de mes: s'estalvien un munt de diners en transport per anar a treballar. Jo pago per arribar a l'hora; Qui em retorna a mi aquests diners quan el tram o qualsevol altre transport no "funciona"? Els usuaris de transports públics haurem de fer una campanya perquè ens retornin els diners cada vegada que hi ha retards.

Publicitat sobre publicitat. Mango és nom de fruita.

La cadena de botigues de roba amb nom de deliciosa fruita tropical -que comença per "man"-, ha rescatat els pòsters que li van sobrar d'una de les germanes "Crus", que -teòricament- van dissenyar una de les seves línies de roba, sense pena ni glòria, idèntica fortuna que corre la seva carrera interpretativa; no confondre carrera interprettva amb l'"estrellamenta" que, darrerament, l'ha fet pujar com l'escuma i s'ha revaloritzat amb la "guanyamenta" d'un òscar. Jo, senzillament i sense entrar en fàcils suposicions, li recomano que retorni aquest trofeu que no ha guanyat ella per mèrits professionals. He sentit aquesta setmana per la ràdio (sí, escolto la ràdio i aquesta notícia, com diu sempre molta gent falsament, no "l'he llegit") que podria ser que el seu publicista hagués negociat part d'aquest estrellat. Si és així, ha fet bé la seva feina i força ràpid.

Diccionari Plana de Vic - català central (VII): "Exorinar"

Que un s'"exorini" significa que es troba millor. No té res a veure amb l'expressió "ser eixirit". S'utilitza sobretot quan, per exemple, estàs malalt, et prens un medicament i al cap d'una estona et trobes millor. Molt usat quan tens mal de cap (quan tens el cap tèrbol) o també quan algú és ja molt gran, no està massa bé però té un dia bo; en aquest cas direm, per exemple, "avui semblava que estava més exorinat".

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Contractat: tens el nostre perfil! (III): el cap de departament.

Si ets bon treballador, bona persona, dona o les tres coses alhora, mai sereu caps de departament. Nou de cada deu caps de departament són homes. Deu de cada deu tenen més de quaranta anys. I deu de cada deu no saben idiomes i escriuen a l'ordinador fent servir només dos dits i escrivint a una increïble velocitat de tres pulsacions per minut. Tot i que no figuri en el seu contracte, la seva categoria s'ha creat per donar cabuda a un perfil de persona ja madura de mentalitat, amb poques llums i poca voluntat d'innovar. Els seus principals objectius són dos: assistir, en cos, a les reunions de direcció i ser les titelles del gerent que els dominarà per tal de que "matxaquin" o culpabilitzin als treballadors del seu equip continuament, contribueixin al seu rentat de cervell corporatiu i els diguin que no el hi apujaran el sou ni tindran cap mena de benefici encara que sí que hauran de treballar més hores, sobretot, les dones. Malgrat no rascar bola en la feina, sol ser un tipus moldejable, manejable, dòcil i obedient de les directrius de l'empresa. I tot, perquè aspira, encara, a un ascens. Un ascens que, només vol dir, un trasllat a Àsia o a Sud-amèrica. Quan? En el moment que el gerent veu el menor símptoma de la seva inutilitat, és a dir, que ja que no imposa suficient política del terror als seus col·laboradors.

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.