Som una colla d'innocents!!

Que en som, d'innocents, tots els ciutadans! Sobretot, aquest darrer any!

Sense excepció, ens haviem cregut en els ajuts de Zapatero, en l'Estatut, que els preus dels pisos baixarien, que Renfe funcionaria, que no existia la corrupció en el noste país, que erem millors, potser, que qualsevol altre país de Sudamèrica...

Tant és el color que governi, tant és de quin nivell polític estiguem parlant, seguim essent un país de pandereta, castanyoles, salses vàries i república bananera!

Em feia il·lusió fer els divuit anys per poder votar, però ara ja n'he perdut les ganes. Que innocent... sort que encara crec que en la mobilització ciutadana, aquesta que fa que es recullin molts diners per les maratons solidàries, aturar projectes municipals de destrucció de patrimoni o que truquin a un canal de televisió després de veure el drama d'una dona, en un programa. Els ciutadans fa un temps que hem canviat; potser els innocents són els polítics, que no han sabut adaptar-se als nous temps. Això sí que és un vertader drama!

El dia sense notícies -impreses-.

Avui és un dels tres dies de l'any que no hi ha diaris "del dia" al carrer i que, per tant, molts quioscos i llibreries, decideixen tancar, per tenir un dia festiu. És una d'aquelles coses que ens provoquen "amnèsies" a la majoria dels habitants, junt amb quin dia toca canviar l'hora, quin any va ser el de la última gran nevada, si l'any passat el fred va venir abans o què vàrem menjar ahir.

Malgrat els dies festius, les webs dels diaris, continuen actualitzant les notícies d'última hora, com l'atemptat contra una avió a Detroit. No ha passat res, és Nadal...

Les televisions, en canvi, continuen mig reciclant els seus continguts, emetent els mateixos reportatges a la nit que al migdia, fins i tot incluint notícies, atenció, culturals! i passant notícies de fa dos dies, com el divertit atac al Papa, just abans d'iniciar la Missa del Gall i en el que un cardenal francès, ha rebut d'un fèmur i haurà de ser operat. Estic esperant que "El follonero" reiniciï la seva programació habitual i ens deixi a tots en ridícul quan ens mostri que, la fanàtica que fa dos anys que intenta tocar al Papa, vestida de vermell, és una actriu que ell ha contractat.

Ja és Nadal?

Com passen els dies, les setmanes i els anys! Ja torna a ser Nadal.

Uns dies en els que, el 65% per cent dels espectadors dels "Matins" de TV3, sí creuen en l'esperit nadalenc. Malgrat la crisi econòmica d'aquest any, malgrat la crisi política, la pobresa accentuada, les guerres que no s'aturen, les armes que no paren, violacions de drets i llibertats... segueix sent Nadal. La mateixa dèria consumista, la sals de fruita, la loteria, la factura astronòmica de la llum, el pessebre, l'arbre, el tió, el pare noël, els elfs i els reis, formen part dels nostres Nadals.

Malgrat hi hagi gent que no li agradin les festes, ni estar amb la família, és Nadal al voltant.
Els ateus aferrissats, intentarem gaudir de les merescudes vacances, del bon menjar, de la família, dels amics, dels regals fets amb amor i de la neu. Bon Nadal a tots!

Desmuntant Nova York... (segona part)

Aquí teniu la segona entrega sobre Nova York. Que la disfruteu!

1. Si el símbol de París és la Tour Eiffel i quan la veus, majestuosa, és quan dius "ara sí que sóc a París!", per mi, una bona manera de fer-te a la idea de que estàs a Nova York i viure'n una petita essència és travessar el Brooklyn Bridge. I no us confongueu de pont, que al costat n'hi ha un de molt semblant.

2. Passat el pont de Brooklyn, us recomano caminar i que us perdeu pel barri amb més encant: Brooklyn. No us semblarà que estigueu a Nova York. L'entremat dels carrers, l'arquitectura de cases de doble pis de fusta rogenca, el silenci i les seves voreres arbrades us transportaran a un càlid, "peaceful" i fresc ambient de tardor.

3. Si us agrada caminar, Manhattan és un lloc que és pot perfectament a peu o en bici. Això sí: emporteu-vos les bambes més còmodes -les més velles?- que tingueu. És tot pla i les distàncies tampoc no són massa grans perquè les ïlles són molt estretes: són de només dos edificis i, a més, enganxats l'un amb l'altre. De fet, hi ha pocs pisos que tinguin finestres exteriors a totes les habitacions. Un dels primers en tenir-ne, creant una gran expectació, va ser el famosíssim Dakota building.

4. El metro de Nova York és bastant antic i, alhora, bastant embolic. No està gaire cuidat i, a més, amb poca senyalització. T'has de fixar molt en agafar el metro correcte ja que en una mateixa andana, passen diferents línies i no sempre fan el mateix recorregut, segons les hores del dia.

5. Si us agrada la fotografia, és una ciutat on podreu posar en pràctica diferents tècniques: alts edificis, looks impossibles de gent, senyores yuppies amb bambes, carrets de menjar pel carrer, les clavegueres fumejant, els dipòsits d'aigua... us podreu emportar mil i una cinematogràfiques fotografies!

6. Manhattan té uns cinc milions d'habitants. Malgrat això, és cert que qualsevol desconegut autòcton et pot dirigir, amablement, la paraula i fer-te algun comentari.

Properament, més entrades per ficar-se Nova York a la butxaca!

El sr. Ramon empaita.

Cert cantant que fa un temps predicava en favor de la seva
embriagadesa a causa de quantitats indecents d'alcohol per
les vies venoses, ha fet clausurar tot un canal d'informació
satírica. Es veu que té contractat un gabinet d'advocats
que fan de "gossos buscatofones" i estant tot el dia ensumant
qui menciona el seu antic nom artístic. I com que la revista
satírica, va fer esment del seu nom i l'altre es pensa que
és déu amb els seus apòstols, ha fet tancar tot la plataforma
de vídeos.

Potser és que en breu entrarà a formar part de la reialesa... en tot
cas, la història es repeteix i es tracta d'uns censura
inquisidora a la llibertat d'expressió en tota regla!

La corrupció en el futur.

Els historiadors, per conèixer la vida, la societat i la història d'un moment, empren vàries fonts contemporànies a l'època que volen estudiar. Una d'aquestes fonts són els mitjans de comunicació i dins d'aquests, els mitjans satírics. Dins d'aquest gènere, vull destacar la gran labor, tant en sentit de denúncia informativa com en sentit d'imaginativa creació, de l'APM i de Radio Faix Bac (per cert, Peyu: ets molt gran!).

Veuran tots els casos de corrupció i ho tindran fàcil: tindran múltiples casos i molta documentació
gràfica per poder-ho estudiar.
L'únic que espero de tots ells és que siguin prou lúcids com per no pensar
que els guants blancs del moment han delinquit a causa de la crisi i vegin,
clarament, que porten trenta anys robant i que, en part, són ells els que ens
han sumit en la més profunda crisi, a la resta de mortals.
Sobretot, espero que ningú negui aquests casos de frau i que no trobin
excuses que justifiquin els desfalcs.
Historiadors del futur: no us deixeu entabanar!

Carrefour: aquest any sí!

Fa uns anys Carrefour va fer l’intent de que tots els clients usessin bosses reutilitzables. En venien unes de verdes (encara en faig servir una d’aquella època i que no han deixat mai de tenir a la venta) i et feien pagar les blanques, petites, de plàstic. L’iniciativa va acumular moltes crítiques perquè el missatge que es va rebre –amb una certa indignació- va ser només que calia pagar per les bosses de plàstic i pagar també per les reutilitzables, tot i que a altres supermercats també ho feien. A part, com que les queixes van ser tantes, la campanya va durar poc i de seguida van voler que tothom l’oblidés.
Enguany, poc temps després d’aquella desafortunada experiència, han tornat a fer l’intent, però el resultat ha estat més eficaç: una campanya moderna, directa, visual, molt efectiva. A més, el missatge que es reforça és la contribució a la no contaminació i no que cal pagar les bosses a partir d’una data. De nou, pots adquirir unes bosses reutilitzables, que són d’un tamany més “portable”, amb el que alguns metges ja no podran dir que amb les bosses grans reutilitzables no es pot distribuir tant bé el pes i que l’esquena se’n resenteix. D’altra banda, segueixen oferint bosses de plàstic; en aquest cas, però, són biodegradables i que també cal pagar. Els clients hem recepcionat millor la campanya, els hi hem fet cas; però ells continuaran fabricant -emitint CO2-, tant bosses reutilitzables, com bosses de plàstic biodegradable que l’usuari final paguem. Al final, hom no sap del cert si hi ha una intenció real de canvi en pro de l’ecologia o si al darrera de tot plegat, es tracta només d’una estratègia de venta més, de dos nous productes.