CIAM: un centre d'interpretació de l'aigua

A Andorra no només s'hi pot anar a comprar sinó també a gaudir de les seves aigües termals.

A banda d'això, podem completar el viatge amb una interessant visita al Centre d'Interpretació de l'Aigua i del Madriu.

És un espai ubicat al centre de la població d'Escaldes d'Engordany, en un edifici modern de vidre, ple de significat i amb un simbolisme completament integrat al paisatge on s'emplaça.

El conjunt de l'exterior, realment connectat amb el seu entorn, ofereix una sèrie de terrasses, a diferents nivells, amb els que gaudir del riu que passa pel costat, la neu o la font d'aigua termal que raja a setanta graus. A la seva façana s'emmiralla la muntanya que rodeja el Centre.

Un cop a dins, tots els elements expositius fan referència a l'aigua: pluja que cau del sostre, gotes d'aigua que ens envolten, etc.  La museografia es completa amb audiovisuals en diferents formats i amb una sèrie d'aparells interactius.

Es tracta, doncs, d'un espai petit, però amb un discurs entenedor, pedagògic i ben travat. Un relaxant lloc per evadir-se i un exemple clar de connexió entre continent i contingut.

Una vegada més, constatem que no cal ser un gran museu per oferir una bona experiència cultural. 

Microcosmos altxerri (Donosti II)

Desconec si la Galeria Altxerri de Donosti pren el seu nom de la cova paleolítica (amb pintures rupestres) situada a escassos divuit kilòmetres de la ciutat.
El que sí és cert és que quan hi entres, tens la sensació d'aïllar-te de la resta de la ciutat (sobretot amb els seus grans pilars de fusta), endinsar-te en un lloc molt especial i on pots viure una experiència estètica d'alt voltatge.

La pròpia galeria defineix el seu projecte centrat en joves promeses, una tasca summament difícil avui en dia i que requereix d'un enorme compromís i dedicació.

Tot i això, galería altxerri (tal i com la seva tipografia presenta), també es caracteritza per comptar amb obra pictòrica d'artistes de gran renom com Chillida, Guinovart, Rafols Casamada, Plensa, Pijuan, Miró o Tàpies.

Si aquests dies esteu per la ciutat basca, encara podeu gaudir de la lluminosa obra de José Maria Yturralde , que presenta unes obres de diferents mides, de vius colors, tant llampants, que semblen que estiguin il·luminades, amb alguna mena de bombeta col·locada pel darrera, explosionant sobre les parets blanques de la galeria.

No sé si els hi haurà afectat la crisi però celebro que encara hi hagi espais com aquests, d'entrada lliure, i amb un treball al darrera seriós i rigorós.

(Imatge entrada: Postludio, 2007, Yturralde, Galeria Altxerri. Fotografia: Eva Jove)

Què és un Museu de Societat? (Donosti I)

Sabem que és un museu d'arqueologia, de la ciència, d'art contemporani, d'història natural... Aquests tipus de museus els tenim clars, però sabem què és un Museu de Societat?

A la ciutat de San Sebastián podem visitar el Museu San Telmo, un museu que s'autodefineix "de la societat vasca i ciutadania". Si el museu va de persones, doncs, hi trobem persones exposades en ell, o què conté?

Amb cert escepticisme, m'endinso en l'edifici: un convent del segle XVI, ampliat i reformat, que ofereix espais gratuïts com la biblioteca o la cafeteria Bokado, on es poden degustar uns magnífics pintxos molt propis de la zona. No és massa gran i permet veure'n diferents aspectes culturals i socials (canvis, transformacions, evolucions...).

Pel que fa a contingut, el museu presenta una eclèctica mescla d'arqueologia antiga, col·lecció d'etnografia, pinacoteca i objectes propis de museu d'història. A priori semblaria una combinació que no pot funcionar, però el discurs tan ben travat i l'adequació dels espais (un fantàstic passeig per les sales del monestir, sense estar massa carregades) fan que el pas pel museu sigui una autèntica immersió en la cultura i respirar del barri.

El Museu entranya sorpreses com les pintures de Sert de la capella (no us podeu perdre el seu audiovisual!), la pantalla del hall i les obres pictòriques de gran renom. Tot i que la seva accessibilitat és una assignatura pendent, passejar-hi és un plaer.

El millor de tot del Museu, però, (com la platja de la ciutat) és que és un museu realment viscut, usat i integrat en la comunitat del barri: de dia es discuteix sobre el problema de les escombraries, de nit s'hi pot veure el futbol; perquè com diu Hugues de Varine: "el patrimoni d'un territori és dels seus habitants".

Fotografia: Museo de San Telmo (Donosti) Eva Jove

On hem de difondre el nostre Patrimoni?

Com veieu que es publiciti un ens patrimonial al mig d'una autopista?

Segurament a nosaltres ens resulta xocant, sorprenent i, reconeguem-ho, fins i tot, en podríem arribar a tenir algun prejudici.

Un cosa m'ha quedat clara aquests dies de rondar pel Sud de França: tenen diners que, encertadament, inverteixen en la restauració, conservació i difusió del seu patrimoni.

Part d'aquests diners, els destinen a fer difusió de restes que conserven i si cal fer-la a les àrees de servei de les seves autopistes, doncs ho fan. Així doncs, si decidiu fer una ruta amb cotxe per aquesta zona us podeu trobar amb agradables sorpreses com parar en una àrea de descans i, en la seva zona de picnic, a l'ombra, tenir una sèrie de plafons amb text, fotografies i esquemes, amb els quals aprendre sobre la romana Via Domitia (paral·lela a l'actual autopista, com sol ser habitual) i sobre les restes excavades i conservades dels assentaments que s'hi instal·laven als seus vorals.

D'altra banda, també parant en àrees de descans, us podeu topar amb inesperades indicacions a castells o fortaleses, tan sols a uns minuts caminant. Sense dubte, val la pena allargar una mica l'estona prevista de descans, deixar-se perdre pels caminets, i arribar a impressionants castells-fortalesa com el de Salses. Una construcció imponent, a pocs minuts de Perpinyà, que ara mateix s'està excavant en un punt i restaurant en altres dos, perfectament visitable -tan per l'exterior com el seu interior- i amb una botiga amb gran varietat d'articles relacionats. Una parada prevista, amb una visita inesperada, que val la pena fer, per conèixer la història i la vida de la zona.

A Catalunya també tenim (o teníem) traces de via romana i els seus corresponents jaciments adjacents. No entenc perquè aquí, al contrari de França, sempre se n'intenta amagar la seva existència. Algú en sap res? A algú li sona el cas de La Sagrera?

Encara hem d'aprendre coses dels veins que tenim aquí al costat!

Fotografia: Castell fortalesa de Salses. Eva Jove

Arquitectura feta joia

No sé si la crisi o ments inquietes fan que, de tant en tant, sorgeixin idees brillants d'aquelles que voldríem que se'ns ocorreguessin a nosaltres. Si aquesta iniciativa, a més, és de dones, doble alegria.

Mònica Molas i Marta Rofin formen el tàndem d'arquitectes que han iniciat el creatiu projecte Architexture: un conjunt d'anells que porten, com a motiu, façanes de reconeguts edificis.

Els anells són de llautó amb un bany de plata, amples i de mida adaptable. La peça decorativa és un cercle -lleugerament còncau per les vores- que porta imprès directament -a color- el motiu decoratiu inspirat en l'edifici arquitectònic. Cada peça va acompanyada d'un acurat i pedagògic packaging, que fa d'Architexture una bona i atractiva opció de regal (atenció, nois!).

A banda de la primera sèrie, la dedicada a edificis del món, Architexture també ha realitzat els anells inspirats en Dalí (de venta exclusiva a les diferents Casa Museu Dalí) i en el Mercat del Born, que s'inaugurarà el proper dimecres. El pròxim projecte: les arracades (ja les estic esperant!), la corresponent App per a mòbils i els anells de La Pedrera i la Sagrada Família, de Gaudí.

La vida està feta pels qui s'arrisquen i la història s'escriu d'aventures de valents! Molta sort, noies!

Fotografia Eva Jove

El Pergamon Museum de Berlín (Berlín IV)

Allotjat en un edifici neoclàssic i ubicat a l'Illa dels Museus del centre de Berlín, el Pergamon Museum és un dels museus amb més cues i més visitats de la capital alemanya.

Tot i anomenar-se Pergamon Museum, l'espai conté tres grandioses col·leccions d'una importància i significats excepcionals: art clàssic, art del Pròxim Orient i Art Islàmic. Tots els elements són d'alta rellevància i  aquest és un dels motius pel qual el fan de visita indispensable.

Però per què justament s'anomena Pergamon i no Ishtar Museum? La resposta és fàcil: el majestuós altar és, sens dubte, la peça estrella del museu. A l'entrada la major part de la publicitat es refereix a aquest altar i quan entres, el recorregut et condueix cap a ell, servint com de gran rebedor distribuïdor, a la resta de sales del museu. És realment tant majestuós i impactant com me l'havia imaginat. O més. Et recórrer una gran emoció per dins quan el veus a menys de trenta centímetres i pots apreciar-ne la detallada musculatura de les seves figures marmòries.

Aquest altar, a més, té dedicats per a ell sol, dos espais interactius on s'hi ha fet una forta inversió en tecnologia: una zona amb iPad's i un gran espai 3D (pel qual cal pagar una segona entrada).

Amb l'entrada s'inclou l'audioguia (amb uns higiènics protectors de cel·lulosa), amb la qual es pot gaudir de les altíssimes sales del museu que alberguen la porta del mercat de la ciutat de Milet, la porta de Babilònia (i el seus maons vidriats de color "blaus babilònics"), delicioses peces islàmiques i delicades sales de ceràmica clàssica, inclosa l'explícita ceràmica i artefactes de contingut altament eròtic.

Em sorprèn gratament la sala dedicada a les excavacions arqueològiques portades a terme a l'antiga ciutat jònia de Priene. I no només pel seu contingut (que comprèn maquetes de colors i amb explicacions summament científiques) sinó per l'innovador acord entre Alemanya i Turquia per repartir-se els objectes de les excavacions, compartir coneixements i difusió dels mateixos i treballar conjuntament -d'igual a igual- per donar a conèixer la ciutat grecoromana. Sensacions reconfortants al llegir sobre aquest acord.

Surts meravellat del museu i, alhora, empetitit com a minúscul ésser actual occidental.

(Fotografia: Eva Jove)

L'Altes Museum (Berlín III)

L'Altes Museum de Berlín és un edifici neoclàssic, situat dins la famosa Illa dels Museus de la ciutat, que va ser un dels primers edificis especialment dissenyats per fer la funció de museu, des del seu inici.

Tot i estar ben situat i ser un museu important, amb grans obres del món clàssic, és un museu amb poca cua i amb relativament poca gent. Malgrat ser de pagament, el preu també inclou la seva audioguia.

L'Altes Museum és un espai net (tot és blanc), ordenat, silenciós, amb un discurs molt clar, les peces ben escollides i unes elegants sales de marbre que et traslladen veritablement a l'antiga Roma, sobretot, per la seva sala circular, recordant el Panteó romà.

Una de les poques pegues que li podíem recriminar al museu és la poca accessibilitat de les sales que no s'han sabut adaptar als nous públics ni democratitzar-se adequadament. L'altra qüestió seria plantejar-se si tots el kuroi grecs que alberga haurien de retornar al seu país d'origen.

De totes maneres, és un museu a visitar i molt útil per veure l'evolució artística de determinats moviments.

A Berlín podem trobar museus de quasi qualsevol temàtica. Poder triar entre tots ells és una gran fortuna. La sensació amb la que marxes de la ciutat, però, per molts dies que hi estiguis, és que no els has pogut visitar tots i que sempre et veus obligat a seleccionar. Deixar-ne algun és com llençar la moneda a la famosa font de Roma, per tenir l'excusa per poder-hi tornar. I crec que aquest és el model que voldria per a totes les ciutats: infinitat de tipologia de museus on poder triar, sostenibles, accessibles, integrats en l'arquitectura i, el que és més important, integrats en el gruix de la societat. Tenir aquest model de teixit museístic, amb tots els beneficis que comporten al seu voltant, representa maduresa cultural i social. I aquest també seria el model social ideal: un ciutadania madura que pogués escollir d'entre la variada oferta del seu oci cultural.

(Fotografia: Eva Jove. Altes Museum)