Per molt que ens entestem en negar-ho o en pensar que és impossible, el cert és que tots som de pagès, en el sentit que tots vivim del món agrari, de camp i de pagès. Ens alimentem del camp, dels productes de la terra, visquem on visquem. Essent així, no puc entendre com la societat menystenim aquesta activitat i com les polítiques de diferents organismes s'encaminen, des de fa temps, a soterrar la pagesia, la ramaderia i la pesca i, amb elles, a tots els pagesos, ramaders i petits pescadors, en pro de la indústria que, segons ells, representa la màxima expressió del progrés i la modernitat. Un "progrés" que es paga amb un impacte medi ambiental brutal per una banda i, per l'altra, asfixiant al pagès i al consumidor amb barbaritats com que rebin 2 cèntims per litre de llet que venen i el consumidor en paguem una mitjana d' un euro o que cobrin si fa no fa el mateix per un kilo de préssecs però el consumidor final ens els trobem al mercat a 3,98 euros. Estic cansada d'aquest fals progrés que, ara mateix està donant pel sac a molts treballadors de multinacionals (Seat, Nissan, etc...). La veritat, no m'imagino a nigú, en pocs anys, menjant cargols metàl.lics sobrers o plàstics en sobrestock...
2 comentaris:
Pagesia i ramaderia son feines sense vcances,per molt mecanitzades que estiguin, son feines dures. La industrialització del mon agrari ha fet que de vegades els productes perdin propietat, com quan suques un tomàquet que no tè suc, o nous tomàquets que guarden aigua..... ingeniers agrònoms com els de Monsanto desvirtuan el mon rural, que cada dia ho te més difícil per sobreviure.... si algú vol fer de pagès que m'ho digui, el puc convidar a un cap de setmana rural per fer tasques agràries!.
Segur que trobes a algú, va molt buscat ara! :)
Publica un comentari a l'entrada