Fa uns anys tenia ganes de fer els 18 per dos motius: per poder tenir carnet de conduir i per poder començar a votar. Des de llavors, he votat a totes les eleccions que hi ha hagut. Crec que és un dret que tenim tots els ciutadans (les dones, des de fa menys) i que per això hem de fer ús del nostre vot per tal de fer sentir la nostra veu. Enguany, però, les coses seran diferents. Tot i que encara queden uns dies, em sembla que no aniré a votar. Malgrat em senti ciutadana europea, no comparteixo algunes de les polítiques portades a terme, com tampoc em sento identificada amb cap partit ni crec que cap vetlli realment pels nostres interessos. No estem davant d'una crisi econòmica ni no només cal refundar el capitalisme. Ens trobem davant d'una seriosa crisi política en la que caldria replantejar-se tot el sistema de partits i el funcionament polític: mandats més curts, exigència obligatòria de cumpliment d'objectius, transparència en les gestions i, sobretot, recalcular els desorbitats sous dels eurodiputats. Tal com penso sobre els sous dels futbolistes, aniré a votar quan els eurodiputats cobrin mil euros al mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada