Hom coneix Finlàndia pels seus grans boscos. Uns boscos verds, frondosos, humits, plens de llacs, animals i de vegetació, que cada cop creixen més en extensió (és una dada certa i objectiva). Uns boscos nets i ben gestionats, en un paisatge idílic i ben cuidat, del que els seus habitants saben molt bé com disfrutar. Malgrat que tohtom identifiqui el país amb aquesta estampa i amb el paisatge perfecte per passar el nadal, el país se sustenta de vendre els cafès amb llet a 3,5 euros i de grans empreses de tamany descomunal. No sé si existirà la mitjana empresa però allà, el sector industrial, té unes jumbo hiper dimensions. Sabeu que els mòbils "Nokia" són d'allà? (per mi, són els millors mòbils del mercat, des de fa molts anys!). A banda de "Nokia" (tot i que la fàbrica està situada a 15 kms. de Helsinki, pren el nom d'una població situada a 230 kms. de la capital), el país és un dels principals exportadors de fusta i, alhora, elaboradors de productes derivats de la fusta (nomñes la Universitat de Helsinki té tota una Facultat dedicada a diferents estudis forestals), és el màxim fabricant d'enormes vaixells trenca gels, de bestiqals drassanes on s'armen creuers per passatgers (els més grans del món es fabriquen allà; poc ecològic, no creieu?), electrònica de precisió (com la fantàstica marca Suunto), etc. Les famoses saunes, la tradició nadalenca, la bisuteria de fusta, el disseny, les melmelades de fruits silvestres i els licors, poc tenen a veure en la macroeconomia del país. Curiosament, és un país que mira lluny, cap al futur, apunta alt, però que manté les folclòriques tradicions lapones del nord i la seva peculiar gastronomia. Connecten a la gent del present però, lamentablement, intenten oblidar la seva història i patrimoni del més remot passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada