Anys enrere els graffiters eren considerats uns vàndals i uns antisistema. Havien de pintar dins la negra nit, per evitar ser sancionats, i la seva obra es veia sotmesa a un irremeiable anonimat. Des de la simple signatura graffitera monocolor, en una cantonada, fins als més complexos dels dissenys, tots estaven ideats per ser vistos -en gran format -, cridant inexorablement l'atenció.
La perseverança dels seus artistes va fer que, poc a poc, alguns comerciants i ajuntaments, deixessin de repintar en colors neutres els seus espais, en un intent de voler anul·lar el clam i l'expressió artística del carrer. Poc a poc, el paisatge de grans persianes, parets nues i espais inerts varis es van anar transformant en una gran pissarra de combinacions de colors que van tenir la seva pròpia evolució cap a una major complexitat, un augment del color així com dels missatges socials en ells atresorats.
Des de fa un temps, els concursos de graffitis formen part del programa oficial d'algunes festes majors, existeixen botigues especialitzades, trobades professionals com la que es farà en breu i, fins i tot, algun nom propi destacat, com Bansky. Per una vegada, no us recomanaré que acudiu a cap espai concret sinó que, senzillament, aixequeu la vista quan camineu pel carrer o conduïu entre trànsit i semàfors. Mireu les parets que us envoltin, cerqueu en cantonades, tallers i fàbriques abandonades, persianes, espais cívicament ocupats i vorals de rius. Trobeu-hi aquest art, intenteu fer-ne connexions i aviat acabareu amb un graffiti al menjador de casa.
La perseverança dels seus artistes va fer que, poc a poc, alguns comerciants i ajuntaments, deixessin de repintar en colors neutres els seus espais, en un intent de voler anul·lar el clam i l'expressió artística del carrer. Poc a poc, el paisatge de grans persianes, parets nues i espais inerts varis es van anar transformant en una gran pissarra de combinacions de colors que van tenir la seva pròpia evolució cap a una major complexitat, un augment del color així com dels missatges socials en ells atresorats.
Des de fa un temps, els concursos de graffitis formen part del programa oficial d'algunes festes majors, existeixen botigues especialitzades, trobades professionals com la que es farà en breu i, fins i tot, algun nom propi destacat, com Bansky. Per una vegada, no us recomanaré que acudiu a cap espai concret sinó que, senzillament, aixequeu la vista quan camineu pel carrer o conduïu entre trànsit i semàfors. Mireu les parets que us envoltin, cerqueu en cantonades, tallers i fàbriques abandonades, persianes, espais cívicament ocupats i vorals de rius. Trobeu-hi aquest art, intenteu fer-ne connexions i aviat acabareu amb un graffiti al menjador de casa.
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
5 comentaris:
El Sr. Hereu continua amb les seves "Hereutades"!!: fa uns anys va promoure el graffiti a Barcelona i ara, amb aquests programes de promoció del graffiti encara vigents, multarà als botiguers de la ciutat que posin un graffiti a les seves persianes que, entenc jo, són de propietat privada! Llegiu més informació a la notícia següent, de La Vanguardia d'avui: http://www.lavanguardia.es/economia/20101227/54092822960/los-comerciantes-de-barcelona-seran-multados-si-encargan-graffiti-para-su-persiana.html
Basquiat hagués quedat en l'anonimat de la gran majoria si no haguessin fet el film sobre la seva vida i obra.... potser ell va ser el primer grafiter important, quan un grafiter és important?, quan roben/fotografien/copien la seva obra i sobretot, quan no repinten a sobre!... un mal grafiti el cobreix un de millor, i normalment ho fa el mateix artista que no vol que es vegi una obra dolenta!.... ja arribarem a veure les motos tunejades amb grafitis, com ja he dit, anem amb 30 anys de retràs vers els EE.UU
Crec que la pregunta és: On podem trobar un graffiter important? On podem trobar qualsevol persona, de qualsevulla activitat, important? La resposta és als USA! Lloc d'on podriem dir moltes coses però també cal dir que valoren i donen oportunitats a qui se les treballa.
estic d'acord..., vaig intentar fer de marchant d'art d'un escultor /artesà de la fusta, i vàrem fer uns catàlegs.... els vaig dur per california, arizona, i nevada, i no vaig tenir cap posibilitat de vendra la seva obra!... hi ha molta competència, i l'art és part del negoci...., picasso, dalí.... tenien bons marcxants, o en el cas de dalí ell era l'home anunci de la seva obra amb les extavagàncies, i picasso, l'home calculador... va saber fer i vendre la seva obra com niingú.... els americans van popularitzar el terme litografia, i el protocol de la compra/venda d'art és unaparafernalia molt festiva.... l'art funcioan si hi ha diners, i bon gust, iguaal que la gastronomia, la moda... etc.
Hauràs de repensar el model de venta... :)
Publica un comentari a l'entrada