Al bell mig de la
ciutat de Luxemburg, el palauet del Museu d’Art Villa Vauban ens obre les seves
reixes per deixar-nos pas als seus fantàstics jardins i al seu preciocista
edifici.
Com en el cas del
Museu d’Art Contemporani Villa Vauban és un bonic lloc, calmat, amb petites
exposicions i pràcticament buit. El museu és un edifici reformat fa dos anys,
amb una remodelació moderna i elegant que, malauradament, ha esborrat qualsevol
rastre de l’antic palau en els seus interiors.
Només d’entrar es
copsen tres coses: molts diners invertits (sobretot amb el gran desplegament de
recursos TIC), espais buits desaprofitats i una col·lecció eclèctica (dels Pescatore) que encara
no té massa clara la seva direcció, almenys en la seva línia d’exhibició. Un cop ens endinsem en cadascuna de les exposicions, apreciem que els textos que acompanyen els objectes són realment entenedors, directes i clars.
Les parts modernes
annexionades a l’antic palau són gran finestrals que ens permeten la connexió
amb el paisatge exterior: bosc, pèrgoles amb flors, arbres centenaris i una
font envoltada d’una frondosa gespa.
Ara mateix la
visita es salva amb l’acurada i desconeguda exposició (provinent de Rumania) dedicada
a la figura i a la col·lecció privada de Samuel von Brukenthal, governador de
Luxemburg a Transilvània, d’on ell era originari. La col·lecció compta amb peces
excepcionals del Quattrocento i del Cinquecento de Pieter Brueghel (en una d’elles
hi apareix el Duque de Alba), Jan Van Eyck, Tiziano, J. Jordaens, Cranach o
Memling.
Tant de bo puguem veure ben
aviat aquesta exposició ampliada a Barcelona!
(Fotografia: Eva Jove)
(Fotografia: Eva Jove)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada