Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Finlàndia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Finlàndia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Ara i aquí: Aki Kaurismäki (Suomi V)


Feia temps que no veia cine de debò. Disposada a absorbir el màxim sobre la cultura finesa, vaig voler descobrir també el seu cinema. Gràcies Joan per la recomanació i gràcies Víctor pels teus comentaris.
Un dels pilars del cinema finés és Aki Kaurismäki. Un expaleta amb una sensibilitat desbordant que fa que el cinema encara existeixi i estigui viu. Si veieu les seves pel·lícules, entendreu el perquè. Resumint, us puc dir que les seves cintes són perfectes quadres costumbristes en moviment, petits retrats flamencs que cobren vida; en definitiva, un gran plaer!
Tot i la senzillesa dels diàlegs, de l'atrezzo, de les accions, no us deixeu enganyar: està tot perfectament calibrat: la fotografia, els decorats, les escenes d'exteriors,... Kaurismäki no descuida cap detall. Crec que, en aquest aspecte, de rigorositat, és l'Almodóvar finés (salvant les distàncies, és clar!), tot i que per la temàtica l'aproximariem al britànic Ken Loach.
Són uns treballs aparentment minimalistes, però que causen un gran impacte emcional directe sobre els sentits del qui els veu, segurament degut, d'altra banda, a que són situacions universals i atemporals.
Els fumadors l'adorareu, les referències explícites al tabac, són contínues.
Estèticament, els treballs són igual d'interessants. L'exemple més clar és "Luces al atardecer", del 2006, on la llum i el color tenen un discurs propi i actuen com si fóssin un protagonista més (en aquest cas en concret, fixeu-vos en com evolucionen els colors en els detalls d'atrezzo, al llarg del transcurs de la pel·lícula). Representa la manera autèntica de fer cine de sempre, amb una mirada -microscòpica- contemporània.

El films semblen d'execució simple; potser és per això que aconsegueixen traslladar-te completament, sense artificis innecessaris.
Si us captiva i en veieu vàries, podreu apreciar també l'evolució personal -real- de l'actriu "fetiche" de Kaurismäki: Kati Outinen, una actriu que treballa molt la seva expressió facial, ja que gairebé no l'articula però transmet perfectament cadascun dels missatges; reencarnant tot de personatges, noms dels quals tots comencen per "I": Iris, Irma, Ilona...
Pels que sigueu malaltissament observadors, no us perdeu les diferents vides de les que disfruten alguns objectes, com la màquina de discos, en les diferents pel·lícules.
Afortunadament, en algun lloc del món, sol aparèixer algun geni que ens deixarà, amb les seves obres mestres, tot un llegat per sempre.

Si us ha interessat aquesta entrada i en voleu saber més, podeu contactar amb mi. A banda, us deixo un parell d'enllaços de youtube: el primer d'ells, una fantàstica entrevista al director i en segon lloc, com a contrapunt, una boníssima paròdia de la colla de "La hora chanante".

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

dilluns, 6 de juliol del 2009

L'educació a Finlàndia (Suomi IV)



Recentment aprovada la nova llei d'educació de Catalunya, amb la que la majoria d'educadors catalans estan en contra i de la que no podem parlar perquè encara no hem llegit, parlarem de l'educació de Finlàndia, de la que, una vegada més, hauriem d'aprendre moltes coses.

Per començar, totes les escoles són públiques i tots els alumnes, sense excepció, tenen l'escola completament gratuïta, com així també tots els llibres didàctics, tot el material, el dinar i el transport si viuen a més de 5 kms. de l'escola. Tenint en compte també que la baixa maternal allà pot arribar fins als tres anys amb el 100% del sou, n'hi ha per plantejar-s'ho...

Curiosament, al contrari del que pugui semblar, l'èxit escolar té un índex molt elevat i, en part, es deu a que els mestres tenen una educació de gran nivell i estan molt ben considerats socialment (vegeu les estadístiques a la web d' "Statistics Finland" (l'equivalent a l'"Idescat"), clickant aquí).
Per si tot això no fós poc, si vas a la universitat, cobres un sou que en cap cas es tracta d'un crèdit a retornar amb interessos.
Fascinant i motivador, no creieu?

diumenge, 7 de juny del 2009

Líquids per combatre el fred (Suomi, III)


Arriba l'estiu i les nostres neveres s'omplen de múltiples líquids i beuratges per combatre les altes temperatures. A l'hivern potser mengem més sopes i forts plats de "cullera", pel fred, però no es beu tant de líquid. Potser tots pensem en l'alcohol d'alta graduació, per combatre el fred. Als països nòrdics, en canvi, a banda del menjar sòlid i l'alcohol, tenen una gran infinitat de begudes que prenen tot l'any i que extreuen dels fruits que tenen en els seus frondosos boscos. Així, al matí, prenen uns cereals, quasi liquats, a mode de sopa calenta. En sopes, en tenen una de blanca -boníssima- de porro i trossets de peix blanc, que pot anar acompanyada de la fresca i boníssima aigua natural o bé d'una beguda sense alcohol anomenada: "kotikalja", una beguda dolça feta amb aigua, sucre, llevat i malta.
I si ens comencem a fixar en la varietat de begudes amb alcohol, deixant a part el "salmiakki" -d'extracte d'arrel de regalèsia-, aquestes passen pel licor de mora groga, licor d'aranyons blaus, licor d'aranyons vermells o el licor de grosella o sucs de gerds...
Ja teniu un altre motiu per visitar Finlàndia...

dissabte, 6 de juny del 2009

Mesclum de gran indústria i tradició (Suomi, II).


Hom coneix Finlàndia pels seus grans boscos. Uns boscos verds, frondosos, humits, plens de llacs, animals i de vegetació, que cada cop creixen més en extensió (és una dada certa i objectiva). Uns boscos nets i ben gestionats, en un paisatge idílic i ben cuidat, del que els seus habitants saben molt bé com disfrutar. Malgrat que tohtom identifiqui el país amb aquesta estampa i amb el paisatge perfecte per passar el nadal, el país se sustenta de vendre els cafès amb llet a 3,5 euros i de grans empreses de tamany descomunal. No sé si existirà la mitjana empresa però allà, el sector industrial, té unes jumbo hiper dimensions. Sabeu que els mòbils "Nokia" són d'allà? (per mi, són els millors mòbils del mercat, des de fa molts anys!). A banda de "Nokia" (tot i que la fàbrica està situada a 15 kms. de Helsinki, pren el nom d'una població situada a 230 kms. de la capital), el país és un dels principals exportadors de fusta i, alhora, elaboradors de productes derivats de la fusta (nomñes la Universitat de Helsinki té tota una Facultat dedicada a diferents estudis forestals), és el màxim fabricant d'enormes vaixells trenca gels, de bestiqals drassanes on s'armen creuers per passatgers (els més grans del món es fabriquen allà; poc ecològic, no creieu?), electrònica de precisió (com la fantàstica marca Suunto), etc. Les famoses saunes, la tradició nadalenca, la bisuteria de fusta, el disseny, les melmelades de fruits silvestres i els licors, poc tenen a veure en la macroeconomia del país. Curiosament, és un país que mira lluny, cap al futur, apunta alt, però que manté les folclòriques tradicions lapones del nord i la seva peculiar gastronomia. Connecten a la gent del present però, lamentablement, intenten oblidar la seva història i patrimoni del més remot passat.

diumenge, 31 de maig del 2009

Els veïns de l' àtic (Suomi, I).


He crescut pensant sempre que on vivim som uns bruts maleducats i que, en canvi, els països del nord d'Europa eren un exemple a seguir pel que fa a civisme i a educació urbana. Mai he entès a la gent que fuma i llença les burilles al carrer, bosses, embolcalls o papers o cendrers sencers llençats directament per la finestreta del cotxe. Segur que a casa seva no ho fan pas, això! Acabo de tornar de Finlàndia i, malauradament, haig de dir que pel que fa a la neteja dels carrers, no era allò que m'imaginava: burilles, taps d'ampolles, xapes, pals de gelat... talment com qualsevol ciutat mediterrània del sud... Crèia que també era un país modèlic a seguir en aquest aspecte però, o bé, mai ha estat realment aquest model o la globalització ha arribat al civisme, fent que ja ara, tots els carrers de les ciutats d'Europa, siguin un gran cubell d'escombraries.