Pisos del segle XXI.

Els futurs investigadors d'arquitectura o de sociologia no sé si entendran massa bé que els ajuntaments s'omplin la boca dient que fan xx pisos de protecció oficial i que, aquests, siguin de 38 m2... La darrera moda als USA en habitatge és fer pisos-container (com els de la foto). I ja sabeu que, per bé o per mal, moltes "novetats" dels Estats Units no tarden massa en arribar a casa nostra. Posats a triar, però, prefereixo la moda dels containers de transport en vaixell a la de que els nens esnifin "smarties" pel nas, com passa ara.

Vitamines d'habitatge

La Constitució espanyola (1978) ens diu en el seu article 47 el següent: "Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret". Si llegeixo bé l'article crec que en cap frase diu: "els poders públics s'encarregaran de que els promotors s'enriqueixin fins les celles i que la resta d'espanyols que no treballem en el sector, no arribem a poder tenir, ni tan sols, un trist habitatge".

"Hipoteca domèstica"

En temps de crisi, l’enginy s’aguditza. L’Art i la cultura, en totes les seves manifestacions han viscut grans moments de glòria en èpoques històriques considerades fosques o revoltades. Ara mateix, estem vivint una època econòmicament fosca. No sé si els experts ja saben quin grau de foscor pot arribar a tenir però pinta negre i que anirà per llarg. Vivim en una època on els bancs no donen hipoteques i xuclen la sang als qui la tenen. Què ha de fer, doncs, una persona (o persones ja que el matrimoni actual de conveniència es porta a terme per aconseguir un sostre) per poder obtenir una hipoteca? Doncs activar l’enginy, buscar noves fórmules que escapin de l’habitual, explorar nous sistemes ja que els antics s’han esgotat, reinventar i créixer dins la societat. És per això que jo proposo que es comenci a utilitzar la “Hipoteca domèstica”. La fórmula és senzilla: és pagar els diners de l’hipoteca al venedor de l’habitatge, en comptes de pagar-los al banc. Un contracte de particular a particular. Passant d'intermediaris. Si els bancs no volen donar hipoteques o aquestes són més del 50% de dos sous fent que les persones visquin fins als 85 anys pagant una quantitat indigne de diners i vivint fregant quasi en el llindar de la “nova pobresa del segle XXI”, els treballadors hem de buscar noves solucions per poder assolir els nostres objectius en la crua societat econòmica que ens ha tocat viure.
(Enllaç relacionat: visita "Idees per sortir de la crisi" a: http://www.rac1.org/elmon/?p=1038)

Desconstrucció de l'atur

Sembla ser que l’atur augmenta a causa de la crisi econòmica. La majoria dels aturats provenen del sector del “totxo” que, al petar la bombolla immobiliària (per fi!), s’han vist avocats, sobtadament, a la realitat que feia temps que sabíem: massa construcció d’habitatge nou en comptes de rehabilitar i ocupar espais abandonats sobrers. Hi ha, però, una fórmula per aturar aquest atur i, fins i tot, reduïr-lo dràsticament: es tracta d’emplear tots aquests obrers de la construcció en una nova obra: en comptes de construïr, de DESCONSTRUIR. És simple, el govern pot fer un megacontracte per “Desobra i servei”: dividir el territori per zones i montar brigades que comencin a desconstruir tots els habitatges (només ocupats uns escassos 15 dies l’any) de la costa de tot el Merditerrani (sí, amb "r") i també que comencin a “desobrar” les mal anomenades “urbanitzacions” que es troben al bell mig del no res, sobretot de la zona de Múrcia. Jo calculo que, amb l’abast de la zona costanera Merditerrània i totes les urbanitzacions fantasmes existents, es pot donar feina a tots els aturats del país durant ben bé, dos anys. Això sí, el material, tot ben recollidet i separadet per a reciclar després.

Queixes

La majoria de ciutadans ens trobem, diàriament, amb injustícies i entrebancs que, sovint, superen la realitat. A vegades arriben a ser tant surrealistes que no sabem ni què fer! Els sectors motiu de queixes, de tots coneguts, són molt variats: telefonia, transports, habitatge, publicitat enganyosa... i així, un llarg etcètera. Serveis que mai són el que en un principi haviem comprat o contractat, factures de conceptes de serveis que no hem sol·licitat, desinformació després de minuts tancats en un túnel a les fosques, preus d'escàndol per pisos en males condicions, expropiacions descaradament indegudes,... L'apartat "QUEIXES" d'aquest blog et vol donar l'oportunitat de fer sentir la teva veu. Aquí no et podré donar la solució però, almenys, et podràs desfogar a gust, sense censura! Envia la teva queixa i ajuda, si pots, a algú altre enviant el teu correu a: cabrablog@gmail.com. I no ho oblidis mai: Sense les nostres queixes, no hi ha canvis!