El blog de propostes culturals de dones, de projectes museogràfics petits i de museologia de comarques
dissabte, 4 d’octubre del 2008
"Hipoteca domèstica"
En temps de crisi, l’enginy s’aguditza. L’Art i la cultura, en totes les seves manifestacions han viscut grans moments de glòria en èpoques històriques considerades fosques o revoltades. Ara mateix, estem vivint una època econòmicament fosca. No sé si els experts ja saben quin grau de foscor pot arribar a tenir però pinta negre i que anirà per llarg. Vivim en una època on els bancs no donen hipoteques i xuclen la sang als qui la tenen. Què ha de fer, doncs, una persona (o persones ja que el matrimoni actual de conveniència es porta a terme per aconseguir un sostre) per poder obtenir una hipoteca? Doncs activar l’enginy, buscar noves fórmules que escapin de l’habitual, explorar nous sistemes ja que els antics s’han esgotat, reinventar i créixer dins la societat. És per això que jo proposo que es comenci a utilitzar la “Hipoteca domèstica”. La fórmula és senzilla: és pagar els diners de l’hipoteca al venedor de l’habitatge, en comptes de pagar-los al banc. Un contracte de particular a particular. Passant d'intermediaris. Si els bancs no volen donar hipoteques o aquestes són més del 50% de dos sous fent que les persones visquin fins als 85 anys pagant una quantitat indigne de diners i vivint fregant quasi en el llindar de la “nova pobresa del segle XXI”, els treballadors hem de buscar noves solucions per poder assolir els nostres objectius en la crua societat econòmica que ens ha tocat viure.
(Enllaç relacionat: visita "Idees per sortir de la crisi" a: http://www.rac1.org/elmon/?p=1038)
Etiquetes de comentaris:
crisi,
el món a rac1,
habitatge,
hipoteca,
particular,
pobresa,
queixes,
rac1
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
o potser no!..... si et quedes sense feina tens 2 anys d'atur!... ara hi ha gent que quan te'ls trobes al bar els hi preguntes.... ei què fas?..
Res gudint de l'atur!....
amb aquesta mentalitat no anem enlloc
La vida és molt curta, Joan!
Publica un comentari a l'entrada