La visita a una exposició sempre hauria de ser un temps plaent de lleure i una experiència agradable en la seva totalitat, des del moment d'entrar al lloc on s'ubica l'exposició.
L'emblemàtica Pedrera acull actualment una exposició temporal amb varis punts interessants. Llàstima que l'acollida de l'entrada sigui pèssima i s'observin i es tractin als seus visitants, com a poc, com a presumptes delinqüents. Sorprèn que un espai com aquest i de gestió privada, dit d'una altra manera, que en part es finança amb els fons obtinguts de les entrades, els visitants rebin aquest tracte. Crec que s'hauria de revisar aquest punt amb urgència i aprendre d'altres llocs privats o semiprivats, on el tracte al visitant és impol·lut des del moment zero.
Si aquest punt no us incomoda, gaudireu d'una mostra amb un enfocament un pèl diferent.
Per començar, el contingut ha estat ideat, així com la majoria dels seus textos, per estudiants de doctorat, que estan realitzant les seves recerques sobre temes relacionats amb tècniques i mestres del Modernisme barceloní, el principal eix discursiu d'aquesta exposició.
Amb ella queda perfectament palès que el Modernisme va ser un "moviment total", és a dir, que no només va ser un moviment arquitectònic sinó que va contagiar a totes les arts aplicades i decoratives del moment.
Per començar, el contingut ha estat ideat, així com la majoria dels seus textos, per estudiants de doctorat, que estan realitzant les seves recerques sobre temes relacionats amb tècniques i mestres del Modernisme barceloní, el principal eix discursiu d'aquesta exposició.
Amb ella queda perfectament palès que el Modernisme va ser un "moviment total", és a dir, que no només va ser un moviment arquitectònic sinó que va contagiar a totes les arts aplicades i decoratives del moment.
Resulta especialment interessant poder-hi veure peces inèdites -mai abans exposades- o peces de fora de la ciutat de Barcelona que s'han portat a l'exposició, com a millor exemple d'una tècnica en concret (cosa que celebro!). Aquest per exemple és el cas d'una de les vidrieres del Museu d'Art de Cerdanyola, considerades el millor exponent del vidre modernista català.
Parlant de vidre, pareu atenció a una petita joia: varis dibuixos de projectes del mestre Rigalt, un gran taller d'aquest moviment que potser ha passat força desapercebut.
Als aficionats a les tècniques artesanes tradicionals i a les diferents arts plàstiques, us agradarà visitar l'exposició per veure diferents peces de mobiliari (Mobles Vidal), de marqueteria, trencadís, mosaic hidràulic (Casa Escofet), forja, joieria (Masriera) o teixits, ja que, a més, la mostra ha intentat exposar dibuixos preparatoris i maquetes prèvies als treballs definitius.
Tot i la manca de color, pròpia del modernisme, un altre punt captivador de la mostra és el fet que s'han volgut integrar els elements propis de l'edifici a l'exposició: columnes, sostres i els seus balcons de baranes forjades, de la primera planta, com un element més de l'exposició, formant part de la mateixa.
Malgrat ser una mostra molt cuidada, amb bons fonaments i amb molt de pressupost (una bona mostra n'és el seu complet catàleg, a tot color i de tapa dura), també sorprèn que l'exposició no contingui cap element accessible, especialment essent a La Pedrera, espai on s'ha realitzat alguna activitat accessible amb anterioritat. No està gens adaptada -per visitar de manera autònoma- i és una pena que una part de potencials visitants -tampoc pels nens petits- no la puguin gaudir amb normalitat.
Sense recerca constant, no hi ha coneixement.
(Fotografia: fermall Masriera de la col·lecció Bagués-Masriera, 1902. Fotografia de Salvador del Carril, del catàleg de l'exposició "Modernisme. Art, tallers, indústries")
