A banda de paraules pròpiament de la Plana de Vic, la zona té una forma molt particular de pronunciar determinats mots que, un cop t'acostumes, resulten pràctics, més ràpids i fàcils d'emprar que el mot normativament correcte. Es tracta d'una mena de llenguatge "sms" oral "pioner" en català. D'aquesta manera, en comptes de "quan", es diu "con"; en lloc d' "aigua", "aiga" (semblant a l' "aigo" mallorquí); "Dugues" per comptes de "dues". I així, una llarga llista de paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada