La gent que creu en algun déu, li resa, li prega avantatges terrenals, l’adora i aixeca la mirada cap amunt buscant-lo entre les esquerdes de les voltes d’un equipament urbanístic monotemàtic. Tot deu ser insuficient perquè déu s’entesta en fer-nos la vida impossible a tots. “Déu t’ha castigat” em deia ma mare de petita quan després d’alguna malifeta em feia algun cop. Que venjatiu el tio! A més, en el cas de que fés alguna malifeta, segur que no tenia res a veure amb ell! O déu és una mala persona (per dir-li d’alguna manera) o anem tots confosos i a dalt hi tenim el dimoni: ens observa tota l’estona i com un Kasparov terraqui es mofa de nosaltres tot enviant-nos un tornado per aquí, un atemptat terrorista per allà, nens llançats a un container i maltractats més amunt, ... Potser existeix un “monopoly” estratosfèric en el que, en comptes de comprar casetes (que ara no es pot, que hi ha crisi), guanya qui més gran la fa.
2 comentaris:
els culpables sòn els mitjans de comunicació.... que només mostren les males notícies..... atemptats, robatoris, accidents..... i no en parlen dels neixemnts, dels herois silenciossos que eviten accidents.... etc..... segur que hi ha més coses positives que negatives, però es ven millor per la tv les catàstrofes.... al menys és el que jo penso
Crec que en el cas del recent tsunami al Japó sí que ha estat un xic així, sobretot en cadenes com Telecinco i Antena 3, a jutjar per les intervencions de catalans que estan vivint al Japó i d'altres testimonis que han fet pública la manipulació que han patit, per part d'aquests mitjans, obligant-los a "apocaliptitzar" fets que no eren. De totes maneres, vull pensar que la majoria de mitjans i periodistes mantenen la seva professional objectivitat i independència informativa.
Publica un comentari a l'entrada