Publicitat sobre publicitat. Mango és nom de fruita.

La cadena de botigues de roba amb nom de deliciosa fruita tropical -que comença per "man"-, ha rescatat els pòsters que li van sobrar d'una de les germanes "Crus", que -teòricament- van dissenyar una de les seves línies de roba, sense pena ni glòria, idèntica fortuna que corre la seva carrera interpretativa; no confondre carrera interprettva amb l'"estrellamenta" que, darrerament, l'ha fet pujar com l'escuma i s'ha revaloritzat amb la "guanyamenta" d'un òscar. Jo, senzillament i sense entrar en fàcils suposicions, li recomano que retorni aquest trofeu que no ha guanyat ella per mèrits professionals. He sentit aquesta setmana per la ràdio (sí, escolto la ràdio i aquesta notícia, com diu sempre molta gent falsament, no "l'he llegit") que podria ser que el seu publicista hagués negociat part d'aquest estrellat. Si és així, ha fet bé la seva feina i força ràpid.

Diccionari Plana de Vic - català central (VII): "Exorinar"

Que un s'"exorini" significa que es troba millor. No té res a veure amb l'expressió "ser eixirit". S'utilitza sobretot quan, per exemple, estàs malalt, et prens un medicament i al cap d'una estona et trobes millor. Molt usat quan tens mal de cap (quan tens el cap tèrbol) o també quan algú és ja molt gran, no està massa bé però té un dia bo; en aquest cas direm, per exemple, "avui semblava que estava més exorinat".

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Contractat: tens el nostre perfil! (III): el cap de departament.

Si ets bon treballador, bona persona, dona o les tres coses alhora, mai sereu caps de departament. Nou de cada deu caps de departament són homes. Deu de cada deu tenen més de quaranta anys. I deu de cada deu no saben idiomes i escriuen a l'ordinador fent servir només dos dits i escrivint a una increïble velocitat de tres pulsacions per minut. Tot i que no figuri en el seu contracte, la seva categoria s'ha creat per donar cabuda a un perfil de persona ja madura de mentalitat, amb poques llums i poca voluntat d'innovar. Els seus principals objectius són dos: assistir, en cos, a les reunions de direcció i ser les titelles del gerent que els dominarà per tal de que "matxaquin" o culpabilitzin als treballadors del seu equip continuament, contribueixin al seu rentat de cervell corporatiu i els diguin que no el hi apujaran el sou ni tindran cap mena de benefici encara que sí que hauran de treballar més hores, sobretot, les dones. Malgrat no rascar bola en la feina, sol ser un tipus moldejable, manejable, dòcil i obedient de les directrius de l'empresa. I tot, perquè aspira, encara, a un ascens. Un ascens que, només vol dir, un trasllat a Àsia o a Sud-amèrica. Quan? En el moment que el gerent veu el menor símptoma de la seva inutilitat, és a dir, que ja que no imposa suficient política del terror als seus col·laboradors.

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Fora exèrcit! prou pagament popular!

En realitat voldria dir "fora exèrcits", en plural. Però ara només em referiré a l'exèrcit espanyol que, us recordo, el sufraguem entre tots. Recentment he sabut que l'exèrcit de l'aire col·labora en una projecte anomenat "projecte ales", on quatre pijos es dediquen a divertir-se llançant-se des d'una avió a 4000 metres d'alçada amb uns vestits especials, torno a recordar, amb la col·laboració econòmica de tots. I dic pijos perquè un dels aventurers es va relacionar sentimentalment amb la infantona que viu en un piset de Barcelona, de "pagament popular". Sí, la reialesa, una altra gran font de riquesa i coneixement que fa tirar endavant aquest país de conte. Reconec, però, que sense la col·laboració d'homes als qui admiro com Cousteau i l'exèrcit americà, els bussejadors (tant esportius com professionals) ara no podríem bucejar tal i com ho fem -o potser haguéssim trigat més anys-. De totes maneres, estic en desacord amb el malbaratament que deu suposar l'excursioneta de cap de setmana... Com a "sòcia" col·laboradora exigeixo saber-ne els costos exactes i l'objectiu específic perseguit per l'exèrcit espanyol. En cas de guerra i amb els avions i armament que hi ha, dubto que ningú es vulgui llançar a volar d'aquesta manera. Ha d'estar molt ben pagat... Per cert, algú sap quantes empreses hi ha Espanya que es dediquin a fer i a transportar armament?

Punxem la "bombolla política"!

Estem en desacord amb la nova llei d'educació, estem en desacord amb la factura d'aquest mes de la llum, de la l'increment de preus dels aliments, del suavitzant de la roba, del més de l'11% de les comissions del banc, en desacord amb els arbres de nadal de Barcelona ciutat que van resultar que al final no eren ecològics, en contra del cotxe oficial dels polítics, de les zones blaves, verdes i de tots colors, en desacord en haver d'esperar els resultats d'una prova mèdica de la seguretat social tres mesos, en contra de l'AVE per la Sagrada Família, en contra de RENFE, en contra l'encariment dels transports públics, el preu de la benzina, tips de les obres que no s'acaben mai, dels lloguers abusius d'habitatge i de les hipoteques inombrables, en contra dels acomiadaments i dels acomiadaments gratuïts, dels nepotismes, de les comissiones rebudes de sota-mà, en desacord... en contra... ens oposem a tot, tot està prohibit i tenim un munt d'obligacions -i impostos a pagar- com a ciutadans, lluitem contra tot... voleu dir que no ens trobem davant una onada de "neo-anarquisme"? Penseu i feu una llista de totes les coses a les quals us oposeu. Quan acabeu, reflexioneu si es pot considerar o no, una mena d'anti-sistema. Crec que és hora que fem esclatar la "bombolla política" o potser que retorni la pesseta, s'abaixin els preus i ens calmem una mica tots...
Podeu llegir més sobre el mot "antisistema" en l'article següent dels professors de la UPF Francisco Fernández Buey i de Jordi Mir García: http://www.publico.es/estaticos/pdf/ficheros/pdf/12042009.pdf

Contractat: tens el nostre perfil! (II) Avui: el talp.

Tot gerent amb complexe d'inferioritat, generalment mancat d'estudis, que no delega, inepte per mantenir una conversa amb els seus col·laboradors i que és completament incapaç d'afrontar la realitat de cara, per gestionar correctament una empresa de cert tamany, necessita forçosament uns espies que treballin per ell, fent una feina "tapadora", passant-li informació. Està tant enfrascat maquinant les seves brutes estratègies (us emplaço a llegir la propera entrada de com arribar a ser gerent d'una empresa) que no li queda temps ni ganes de poder parlar, com ja he dit, amb els seus treballadors i acceptar les crítiques a fi de redireccionar la barca i corregir-ne el rumb. Si no formes part del "club de talps", els detectes de seguida, pel seu aspecte, per les seves preguntes i per la seva extranya relació d'addicció amb el gerent. Curiosament, ells mateixos, no saben que en realitat fan d'espies, ja que el gerent, sútilment, els enganya amb promeses vàries que representen el "xute" diari a la seves variades addiccions, entre elles el sexe i l'alcohol. Quan entreu a treballar en una empresa, us heu de fixar en qui són els talps de la companyia. No us costarà identificar-los però sinó, pregunteu a la resta de companys. Ben aviat, segurament, sereu convidats a fer la feina tapadora: us faran una pregunta trampa que en realitat voldrà dir si voleu fer de talp i si voleu testificar en un judici contra una companya. Llavors serà quan haureu de decidir ser del "club dels talps" o ser dels que es prenen la feina seriosament i no com un pati d'escola.

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Experiment: Ajuntaments a prova!

Quedeu-vos amb aquesta data: 16 de febrer del 2009. He iniciat un experiment per comprovar l'eficàcia dels circuits administratius d'un ajuntament. De moment, no us puc dir res més. Si tot evoluciona com espero que anirà, tindreu més noticies sobre aquest tema ben aviat. Seguiu la continuació d'aquesta entrada, valdrà la pena. Fins ben aviat!