Estava aparcada davant d'un establiment, esperant, quan vaig sentir un terrabastall darrera meu. Vaig veure un cotxe parat, dues motos per terra i els respectius motoristes també per terra. Poc a poc, tots el cotxes van anar parant. De seguida vaig agafar el mòbil i vaig trucar al 088. Van tardar una mica en resprondre'm, un missatge em va dir que m'esperés un moment. La gent va sortir dels cotxes ràpid, van retirar les motos i ajudar als motoristes. Una persona de l'establiment, va sortir amb una escombra i retirava els bocins de moto escampats pel carrer. Jo seguia en espera. Els motoristes seien, parats i atordits, a la vorera. Alguns cotxes, en veure que no havia estat res greu, van començar a circular, altres, es van arrambar a la vorera, per baixar i donar un cop de mà. Tothom anava amb molt de compte però intentant fer alguna cosa d'utilitat. Em va alegrar presenciar i saber que la solidaritat ciutadana, una vegada més, és la primera en reaccionar i que encara sap ajudar. La mateixa persona de l'escombra, va començar a trucar pel mòbil. Em van atendre al telèfon. Explico tota la situació. Una tercera persona també estava trucant. Em vaig posar l'armilla reflectant i vaig sortir per avisar que no calia que ningú més truqués. Vaig mirar l'hora. Em vaig apropar per preguntar als motoristes si estàven bé i fer companyia. Estàven com enfadats i no volien saber res de ningú. Un anava més ben equipat i no es va treure ni el casc. El de màniga curta duia una ferida d'haver rodolat pel terra. Tenia els braços plens de marques i cicatrius de caigudes i cremades anteriors. La policia local va arribar en set minuts. L'ambulància en uns deu. La policia va aparèixer a l'escenari en moto. El feréstec policia 1065 tenia la missió d'esbrinar si hi havia hagut ferits. Lluny de la delicada psicologia que tenen les inferemeres d'hospital i d'alguns bons metges (una gran virtut que crec que no deuen tenir prou reconeguda!) i més lluny encara d'inspeccionar el què passava, va plantar la moto enmig de tot el "sideral" i abans d'arribar i parar la moto ens pregunta a tot els que estàvem allà: "¿Hay heridos o no?". Un senyor -voluntariós- va respondre: "graves no"; -policia 1065: "¿Pero hay heridos o no hay heridos?!?". Ja l'haviem sentit, no calia que ens ho repetís d'aquella manera, tots els que estàvem allà vàrem coincidir en pensar -i comentar després- el mateix: no sabiem què volia que li contestessim! Al final del carrer va aparèixer l'ambulància. La gent vàrem desaparèixer. Crec que la testosterona i la prepotència policials ens van foragitar. Se sentia algun improperi dedicat al policia.
2 comentaris:
Ja fa anys, Creu Roja Sabadell, seu pionera en tot l'estat, que va iniciar un curs de suport psicològic per a socorristes i A.S.T. En vaig ser la primera promoció. Va ser molt interessant i vaig aprendre moltes coses. A més, també incloia una estona per a explicar les nostres experiències, sovint dures i en alguns casos traumàtiques. Quan estàs dalt d'una ambulància, normalment és per a atendre persones en situacions molt límit.
Potser aquest tipus de formació es podria fer extensiu tot i que em sorpren que els cossos policials, així com bombers, no la tinguin... suposo que deuen fer formació continuada.
Benvolguda Helena,
Desconec la formació de reciclatge que fa la policia local. Encara que tinguin el suport psicològic en el seu programa, et puc assegurar que el policia, allà present, o no es va apuntar al curs, fa molt temps que l'havia fet o el va suspendre. D'altra banda, l'atenció telefònica i personal que ofereix la policia local, penso, es troba bastant allunyada del que s'entén com a "atenció" ciutadana.
Per últim, felicitar la tasca portada a terme per Creu Roja i iniciatives com la dels cursos de suport psicològic. Saber escoltar en un moment determinat o fer la pregunta adequada pot arribar a representar el 50% de la millora. Gràcies per seguir el meu blog!
Publica un comentari a l'entrada