Tradicions que es perden

Sóc de la generació que feia labors a "parvulitus". Amb aqesta edat no sabia si m'agradava o no però aviat vaig veure que no li veia cap utilitat. A més, hi havia una companya dolenta que es ficava les agulles de cosir per la primera pell de la mà i em feia molta angúnia. Malgrat tot, però, em sap greu que es perdin tradicions com la malla, una labor residual, en extinció, que la meva mare feia quan era petita i que fa poc va reemprendre, després de 50 anys. Amb aquesta tècnica, per exemple, es feien els finíssims guants que el públic femeni emprava per assistir a missa. Solien ser negres i blancs per fer la primera comunió.

Les misterioses piscines de color blau...

Una de les propietats innegables de tenir gos és que t'obliga a sortir per zones despoblades, a passejar per indrets deshumanitzats i a descobrir fantàstics misteris de la natura. Fa un temps, jo vaig veure un d'aquests misteris, tot passejant al quiso. Misteri perquè encara a data d' avui no sé de què es tracta i perquè l'ajuntament pertinent mai m'ha volgut donar explicacions. Llavors, però, tot s'ha de dir, el color del consistori era un altre i potser l'actual desconeix el gran misteri. Sota uns actuals arbres, temps enrera van obrir-hi com unes grans piscines. L'intriga de saber el què hi farien, era màxima. Al cap de poc, en aquells terrenys, al tocar del riu i lluny de ser una activitat que reportés una clara millora a la població, les piscines es van omplir d'un espès líquid blau "pitufu". El rastre de les piscines va desapèixer ràpidament sota un improvisat bosc artificial. Especulant, no creieu que l'alcalde de turno es va embutxacar una calerada d'alguna empresa per poder enterrar d'amagat allò allà? Jo sí. I si no que demostrin que no és cert. Durant anys, no s'ha pogut veure aigua de l'aixeta a causa de la concentració de nitrats provinents dels purins. Vés que aquests purins no fossin blaus...

Cada dia es lloguen coses més estranyes...

Fumadors i marrans

És innegable que estem a la cua d'Europa. I no només físicament sinó també en aspectes com en els salaris o el civisme. Quan vaig estar a Suissa, ja fa uns anys (quin gust dormir amb nòrdic al mes de juliol!), em va semblar que no generaven ni soroll ni escombraries, que no treballaven i que no es veien contenidors enlloc, tot i que sí que hi eren. Malauradament no puc dir el mateix de les nostres contrades on, normalment, qui fuma és, alhora un marrà. No sé què els hi resulta més viciós: si fumar o tirar les burilles -sempre enceses, sobretot- a terra! Dubto que quan fumin a casa seva facin el mateix! Tant costa guardar les burilles? Em repugna la gent que enterra aquests residus junt amb el seu ADN a la sorra de les platges -també les meves platges, les de tots- o a dos centímetres teus en ple carrer. Estarem de sort si la "precipitació" de la burilla no ve acompanyada d'alguna escopinada de propina.

Diccionari Plana de Vic - català central (II)

A banda de paraules pròpiament de la Plana de Vic, la zona té una forma molt particular de pronunciar determinats mots que, un cop t'acostumes, resulten pràctics, més ràpids i fàcils d'emprar que el mot normativament correcte. Es tracta d'una mena de llenguatge "sms" oral "pioner" en català. D'aquesta manera, en comptes de "quan", es diu "con"; en lloc d' "aigua", "aiga" (semblant a l' "aigo" mallorquí); "Dugues" per comptes de "dues". I així, una llarga llista de paraules.

Vitamines d'habitatge

La Constitució espanyola (1978) ens diu en el seu article 47 el següent: "Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret". Si llegeixo bé l'article crec que en cap frase diu: "els poders públics s'encarregaran de que els promotors s'enriqueixin fins les celles i que la resta d'espanyols que no treballem en el sector, no arribem a poder tenir, ni tan sols, un trist habitatge".

Diccionari Plana de Vic - català central

"NOMÉS S'AIXAVUIRA A LA PLANA DE VIC"
He volgut començar aquest diccionari amb la paraula més divertida i extranya pels foranis de la Plana de Vic: "aixavuiro". La resta de catalans "estornuden".
Pròximament parlarem dels termes "torratxa", "xaxo" o l'expressió "anar a fer el got".

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.